El partit, amb molts espectadors que animaren de debó, començà molt igualat. Al primer llançament caigué la primera jugadora de les Papallones, però prompte es nivellà i s´entrà en una llarga fasse d´intercanvi d´atacs sense morts. Després d´uns minuts, el marcador començà a moure´s: Piranyes 1, Papallones 2; 2-2, 2-3, 3-3. L´igualtat era total, encara que les Papallones anaven un pas per davant, malgrat els atacs més ràpids i intensos de les Piranyes. Ací es va produir una primera recuperació, que va acabar amb Paula de les Papallones morta, però que la mateixa Paula compensà immediatament aconseguint una eliminació: 4-4. Ara s´avançaren les Papallones amb una recuperació i la mort de Sandra per part d´Àngela, i altra recuperació i eliminació que situaven el marcador en un perillós 4-6 –cada equip tenia 10 vides-.
El partit estava ja en la fasse decissiva i el recital de les Piranyes va començar. A este altures cada possesió és practicament una eliminació, i el partit quasi es torna en un set de tenis on guanya qui més vegades trenca el servici del rival. Després de aconseguir una mort (5-6), tres empomades de Paula –amb una recuperació de Papallones i re-recuperació de Yaiza pel mig- i el gran treball ofensiu de Andrea varen capgirar el marcador: 8-6, amb soles Àngela en el camp. Este dos jugadores van ser essencials: a Paula la considerarem MVP del partit, però hem de destacar Andrea, genial en les combinacions i en la jugada del partit, en la que després de perseguir en una banda a una de les Papallones, canvià l´atac al centre agafant per sorpresa a Rosmari.
Es van succeir les recuperacions: Paula, Àngela, Andrea i novament Àngela, que va conseguir una eliminació per situar el marcador en un estret 8-7. Àngela resistia però les rivals eren massa i estaven jugant a les mil meravelles; va caure i, gastant la vida del seu equip, va ser definitivament en el minut 15 de joc per Inma, després d´una nova recuperació de Paula.
En declaracions posteriors al partit, Paula i Ana confessaven haver estat entrenant a propòsit pel matí, així com que la “jugada del partit” l´havien apressa dels monitors a la recent acampada de Casa Oraa. La monitora-entrenadora estava més que satisfeta amb l´evolució del seu equip al llarg de tot el curs. L´any que ve, serà el torn de Mercuri? O algun equip donarà la sorpressa com les Piranyes han fet a base d´entrenament i treball d´equip?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada