Jornada esportiva dels Juvenils 02/05/08

Este divendres dos de maig es celebrà una gran jornada esportiva al grup de Juvenils. Des de les quatre fins passades dels dotze, al pati de Sant Josep es pugueren vore grans partits de futbol, de béisbol (uno) i, també, del nostre estimat brilé. Podríem dir que va haver dos campionats paral·lels: el dels xics i el de les xiques. Els dos van ser interessantíssims i de gran nivell. Els enfrontaments principals es produiren a les semifinals.

A la primera s´enfrontaven Green i Pilaricas, antigues companyeres en Aventures. Teóricament Green era superior, ja que entre elles estaven conegudes grans jugadores com Nuria, Cristina o Marta, però potser en anys anteriors estes tapaven altres grans jugadores com Sara o Paloma. El partit començà molt igualat. Els dos equip jugaven extraordinàriament bé, amb la força pròpia de l´edat, però també tota l´intensitat i agilitat que caracteritza els partits júniors o de col·legi; més encara, potser ací es podia vore un extra de competitivitat i estratègia. Paloma va estar sobresalient esquivant els atacs rivals i, en un d´ells va empomar la pilota per sorprende a Cristina de Green. Marta també va protagonitzar alguna jugada defensiva, encara que sense arribar a matar rivals. Alicia de Pilarica va destacar a les combinacions, donant al seu equip un ritme d´atac més ràpid que el de les rivals.

Gràcies a la seua major concentració i intensitat, a la fasse decisiva del partit s´arribà amb avantatge de Pilarica: 4-1. Cris va matar a la Cris de Pilarica i Sara a la Sara de les mateixes. Aferrant-se al partit, Cris matà a Paloma, amb la qual cosa el partit es nivellà i feia témer una gran caiguda final de les de Pilar. No va ser així, en el mà a mà entre Sara i Jasmina, la primera no va desaprofitar la seua possesió i, amb el tir potent que va mostrar al llarg de tot el partit, aconseguí la victòria, que va ser encaixada malament per Green.

La segona semifinal enfrontava als Búfalos i Garrafone. Ells ens van mostrar una altra dimensió del joc, diferent, però també molt interessant. Estem parlant de xavals de 15/16 anys, amb una capatitat de tir i de canvis de direcció molt gran. El joc era rapidíssim i molt fort. El partit va ser realment interessant i deixava entreveure les possibilitats del joc com a esport d´élit, cosa que poc a poc va obrint-se pas als Estats Units.
Per començar, dos vells amics es trobaren : Pozo eliminà a Pereira. Estava molt igualat, però Garrafone estava més despert a l´hora de anar a capturar les pilotes que s´ixien dels límits del camp, les quals els donaven oportunitats extra. Possiblement això va fer que a l´hora de la veritat del partit estos arrivaren amb avantatge. Els Búfalos intentaren arriscar per buscar la remontada, però això va produir dues eliminacions més, de Aitor i d´Alberto, intentant agafar llançaments rivals per contraatacar. Guillermo va ser l´últim en resistir i va ser eliminat per Pereira al primer llançament.

La final no va tindre color; inclús va ser un poc desagradable de vore. Està vist que a partir de certa edat la competició entre xics i xiques no és possible en aquest joc si no és en forma d´equips mixtes (com es fa també als Estats Units, per eixemple tres i tres per bando). Les Pilarica mereixien premi.