 |
| 07/08-SF-B |
 |
| 07/08-SF-B |
dilluns, 25 de febrer del 2008
Les semifinals de la categoria "B" (10702/08)
Després de la imposició de panyoletes i de varies setmanes d´espera, aribaren les semifinals de la categoria “B”. La primera enfrontava al que s´havia mostrat com a millor equip de Mascletà, les Papallones, i el segon millor de Com Som, Osmio. Es podia preveure cert desequilibri, per tant, però no tant com el que es va vore als primers minuts de partit. I és que en un vist i no vist, les Papallones eliminaren a set jugadores d´Osmio mentres que estes soles pogueren matar a dues.
Els tirs de Papallones eren molt forts i les jugadores d´Osmio jugaven una miqueta intimidades. També la lesió de Maria a la mà, que li va impedir participar, va ser un fort colp moral. La qüestió és que es va quedar Noeli soles front a huit rivals, encara que amb dues vides per emprar. I la seua resistència va ser heroica i per enmarcar, ja que va durar vora 14 minuts, que es diu prompte -pensem que la resistència de les últimes jugadores sol ser de entre un i dos minuts-. Però amb això no estem dient qui va guanyar; qui diu que ho té impossible? Fiqueu-vos dins del partit i
mireu què passa.
Als dos minuts ja la varen matar, però en l´opció de tir que disposava al cementeri, va impactar una jugadora rival, amb la qual cosa va tornar a la vida i soles quedaven 7. Un minut després aconseguix recuperar la pilota i Osmio passa a l´atac; així caigué altra papallona, quedant sis. Noeli començava a donar signes de cansament i els seus tirs no eren tant contundents. Dos minuts després torna a recuperar i mata Àngela, que passa per ser la millor de Papallones; queden 5. El públic comença a animar-la adonant-se del valor del seu esforç. Segons després torna a recuperar, es pensa el llançament (descansa), llança i impacta en una rival ... que l´agafa abans de caure. Després de 8:30 minuts de resistència, es morta des del cementeri. Entren ella i Alicia, i al primer llançament n´eliminen una altra: 4 front a 2. Dos minuts després d´entrar, Alicia es morta i Noeli torna a quedar a soles ... i el partit encara durarà quasi quatre minuts més; qui guanyarà? Vora un minut després atura un dur tir i altre mig minut més tard. El públic l´anima, però Osmio perd el baló per xafar línia. Després de 13:28 minuts de resistència, novament és morta. El públic s´alça aplaudint i ovacionant: “Noeli, Noeli, Noeli”. Encara un nou miracle era possible ... però no va ser així. I conforme se desenvoluparen les coses, a la fi totes contentes.
En resum, el partit va ser guanyat per Papallones amb més claretat de la prevista. Soles la gran actuació de Noeli va donar-li un poc d´emoció al partit, encara que mai amb possibilitats reials de victòria.
Els tirs de Papallones eren molt forts i les jugadores d´Osmio jugaven una miqueta intimidades. També la lesió de Maria a la mà, que li va impedir participar, va ser un fort colp moral. La qüestió és que es va quedar Noeli soles front a huit rivals, encara que amb dues vides per emprar. I la seua resistència va ser heroica i per enmarcar, ja que va durar vora 14 minuts, que es diu prompte -pensem que la resistència de les últimes jugadores sol ser de entre un i dos minuts-. Però amb això no estem dient qui va guanyar; qui diu que ho té impossible? Fiqueu-vos dins del partit i
mireu què passa.
Als dos minuts ja la varen matar, però en l´opció de tir que disposava al cementeri, va impactar una jugadora rival, amb la qual cosa va tornar a la vida i soles quedaven 7. Un minut després aconseguix recuperar la pilota i Osmio passa a l´atac; així caigué altra papallona, quedant sis. Noeli començava a donar signes de cansament i els seus tirs no eren tant contundents. Dos minuts després torna a recuperar i mata Àngela, que passa per ser la millor de Papallones; queden 5. El públic comença a animar-la adonant-se del valor del seu esforç. Segons després torna a recuperar, es pensa el llançament (descansa), llança i impacta en una rival ... que l´agafa abans de caure. Després de 8:30 minuts de resistència, es morta des del cementeri. Entren ella i Alicia, i al primer llançament n´eliminen una altra: 4 front a 2. Dos minuts després d´entrar, Alicia es morta i Noeli torna a quedar a soles ... i el partit encara durarà quasi quatre minuts més; qui guanyarà? Vora un minut després atura un dur tir i altre mig minut més tard. El públic l´anima, però Osmio perd el baló per xafar línia. Després de 13:28 minuts de resistència, novament és morta. El públic s´alça aplaudint i ovacionant: “Noeli, Noeli, Noeli”. Encara un nou miracle era possible ... però no va ser així. I conforme se desenvoluparen les coses, a la fi totes contentes.
En resum, el partit va ser guanyat per Papallones amb més claretat de la prevista. Soles la gran actuació de Noeli va donar-li un poc d´emoció al partit, encara que mai amb possibilitats reials de victòria.
La segona semifinal fou un partit intensíssim, amb moltes alternatives i igualat fins a la fi. S´enfrontaven Mercuri i Piranyes.
Començarem els dos equips amb 11 jugadores, sense vides per tant. El piloteig inicial no va durar ni un minut, ja que la primera jugadora de Mercuri va caure a mans de Sandra. Dos minuts després el partit s´igualà i van començar a succeir-se les alternatives al marcador. Per dues vegades s´avançà Piranyes i Mercuri igualà. Entretant havia mort Sandra, encara que des del cementeri va fer molt de mal. Al minut 10 el marcador era de cinc vides per equip (o sis morts, segons ho mirem). Piranyes es tornà a avançar, però Mercuri va aconseguir tres eliminacions consecutives, l´última de gran mérit, després d´una difícil empomada i una ràpida passada al cementeri. Amb això a Piranyes li quedaven dues jugadores per quatre de Mercuri; el partit es ficava bé per les de Com Som després de 12 minuts de joc.
Inma i Yaiza eren les gladiadores que s´havien d´enfrontar soletes a les quatre restants de Mercuri. Però en menys de 25 segons el partit es va capgirar de dalt baix: Imma i Yaiza aconseguiren un impacte cadascuna i a la jugada següent la penúltima de Mercuri va perdre el baló en xafar la línia i va ser morta a boca de canó. Ara era Ana qui s´havia d´enfrontar a Inma i Yaiza en un final agònic i ple de tensió.
Minut 12:33. Dues front a una. Els cors batejaven a mil per hora. Els atacs de tots dos equips eren bons, intensos, amb bons tirs i bones combinacions. Però també eren bones les “defenses”, a l´hora d´esquivar i de recuperar. Ana va fer un excel·lent treball malgrat ser una a soles. Després d´un minut de còrrer, va poder empomar un baló i passar a l´atac, però Yaiza va fer el mateix. Als deu segons Ana tornava a recuperar i el seu tir era empomat directament per Yaiza.
Al minut 14:15 Inma va ser impactada per les jugadores del cementeri de Mercuri i el partit semblava abocat a un una front a una final, però l´impacte va ser anul·lat per l´àrbitre per xafar línia. En el 14:35 Yaiza matà Ana. Ésta es va pensar el tir i ho executà amb totes les forces a dues mans, però va conseguir tornar al camp i el partit s´acabà.
Començarem els dos equips amb 11 jugadores, sense vides per tant. El piloteig inicial no va durar ni un minut, ja que la primera jugadora de Mercuri va caure a mans de Sandra. Dos minuts després el partit s´igualà i van començar a succeir-se les alternatives al marcador. Per dues vegades s´avançà Piranyes i Mercuri igualà. Entretant havia mort Sandra, encara que des del cementeri va fer molt de mal. Al minut 10 el marcador era de cinc vides per equip (o sis morts, segons ho mirem). Piranyes es tornà a avançar, però Mercuri va aconseguir tres eliminacions consecutives, l´última de gran mérit, després d´una difícil empomada i una ràpida passada al cementeri. Amb això a Piranyes li quedaven dues jugadores per quatre de Mercuri; el partit es ficava bé per les de Com Som després de 12 minuts de joc.
Inma i Yaiza eren les gladiadores que s´havien d´enfrontar soletes a les quatre restants de Mercuri. Però en menys de 25 segons el partit es va capgirar de dalt baix: Imma i Yaiza aconseguiren un impacte cadascuna i a la jugada següent la penúltima de Mercuri va perdre el baló en xafar la línia i va ser morta a boca de canó. Ara era Ana qui s´havia d´enfrontar a Inma i Yaiza en un final agònic i ple de tensió.
Minut 12:33. Dues front a una. Els cors batejaven a mil per hora. Els atacs de tots dos equips eren bons, intensos, amb bons tirs i bones combinacions. Però també eren bones les “defenses”, a l´hora d´esquivar i de recuperar. Ana va fer un excel·lent treball malgrat ser una a soles. Després d´un minut de còrrer, va poder empomar un baló i passar a l´atac, però Yaiza va fer el mateix. Als deu segons Ana tornava a recuperar i el seu tir era empomat directament per Yaiza.
Al minut 14:15 Inma va ser impactada per les jugadores del cementeri de Mercuri i el partit semblava abocat a un una front a una final, però l´impacte va ser anul·lat per l´àrbitre per xafar línia. En el 14:35 Yaiza matà Ana. Ésta es va pensar el tir i ho executà amb totes les forces a dues mans, però va conseguir tornar al camp i el partit s´acabà.
Dues semifinals d´infart a la categoria "A" (09/02/08)
A les 16:30 va arribar l´hora de la veritat dels campionats regulars de brilé 2007-2008. La primera semifinal enfrontà Caelum i Artemisa. Les primeres eren 15, de Nou Futur i imbatudes. Les segones eren 8 i d´Eslabó, però la gran promessa.
El partit va començar malament per Artemisa, ja que en el piloteig inicial Laura, una de les seues millors jugadores, va caure morta de rebot. Poc després van caure mortes dues jugadores més de forma quasi consecutiva (Julia C. i Teresa), mentres que per Caelum soles havia mort Marta i per error seu intentant agafar-la. També Clara d´Artemisa va ser eliminada intentant agafar-la.
Artemisa varen jugar una miqueta intimidades per l´alçada de les rivals, la qual cosa exigia fer passes molt alts a l´hora de combinar o bé amb força en picat, la qual cosa no els ixqué massa bé al principi. També els va costar organitzar-se al cementeri durant els primers minuts. Caelum, analitzant el partit fredament, va tindre “fortuna” en vore morir primer a les seues jugadores més grans i de tir més potent. Sobre tot hem de destacar la mort d´Amanda al minut 6:20, a mans d´Andrea; ella, amb una major participació en el joc des del cementeri, va matar almenys a cinq rivals. Tres eliminacions consecutives feren forat a favor de Caelum: 12-7.
Però Artemisa no es va rendir. Caien, però tandaven en caure, duent el partit fins a vora el minut vint, possiblement el partit més llarg del campionat fins ara. Començaren a combinar com elles saben i varen acostar-se al marcador per dues vegades. El públic animava, però el desavantatge inicial era gran i en cap moment es va poder remontar. L´últim cartutx es va cremar segurament amb la mort de Júlia B. sorpresa en perdre la pilota per llançar xafant la línia. Caelum va imposar la seua superioritat amb cinc eliminacions consecutives per acabar el partit encara amb set vides.
El partit va començar malament per Artemisa, ja que en el piloteig inicial Laura, una de les seues millors jugadores, va caure morta de rebot. Poc després van caure mortes dues jugadores més de forma quasi consecutiva (Julia C. i Teresa), mentres que per Caelum soles havia mort Marta i per error seu intentant agafar-la. També Clara d´Artemisa va ser eliminada intentant agafar-la.
Artemisa varen jugar una miqueta intimidades per l´alçada de les rivals, la qual cosa exigia fer passes molt alts a l´hora de combinar o bé amb força en picat, la qual cosa no els ixqué massa bé al principi. També els va costar organitzar-se al cementeri durant els primers minuts. Caelum, analitzant el partit fredament, va tindre “fortuna” en vore morir primer a les seues jugadores més grans i de tir més potent. Sobre tot hem de destacar la mort d´Amanda al minut 6:20, a mans d´Andrea; ella, amb una major participació en el joc des del cementeri, va matar almenys a cinq rivals. Tres eliminacions consecutives feren forat a favor de Caelum: 12-7.
Però Artemisa no es va rendir. Caien, però tandaven en caure, duent el partit fins a vora el minut vint, possiblement el partit més llarg del campionat fins ara. Començaren a combinar com elles saben i varen acostar-se al marcador per dues vegades. El públic animava, però el desavantatge inicial era gran i en cap moment es va poder remontar. L´últim cartutx es va cremar segurament amb la mort de Júlia B. sorpresa en perdre la pilota per llançar xafant la línia. Caelum va imposar la seua superioritat amb cinc eliminacions consecutives per acabar el partit encara amb set vides.
La segona semifinal era el segon intent de tres per part de les xiques de fer fora l´únic equip de xics. Àntlia s´enfrontava a Indus per l´altre lloc a la final. Si la primera semi-final havia sigut intensa, esta, no tan llarga, va ser per a cors a prova d´infart.
Igual que el partit anterior, el temps de piloteig apenes durà un minut i mig, i és que a estos nivells tots els llançaments són perillosos. Ainhoa va estrenar el cementeri, però tot seguit va caure el jugador més destacat d´Indus als quarts de final, Alex. A continuació caigué Lydia -o Maria, no estem segurs-, però Àntlia marcà el seu territori amb tres eliminacions seguides (Christian S., Christian M. i Rubén) en menys d´un minut. Aquest colp de mà damunt la taula d´Àntlia recordava que l´any passat ja havien guanyat estos xics a la jornada esportiva de falles i que les xiques podien aconseguir la seua desitjada victòria en la “guerra de sexes”. Però encara estavem al minut quatre.
Indus va empatar el partit poc més d´un minut després, amb les morts de Maria i Lara; 8-8. però Indus va tornar a avançar-se matant Diego i Sergio en dues jugades seguides: 8-5. Aquesta diferència començava a ser important, encara que al camp no ho semblava tant per no haver emprat Àntlia encara les seues vides. Més importància prenia l´avantatge amb les morts succesives de Irene, Eduardo, Andrea, José Fco i Saray, que deixaven el marcador en 5-3 a les portes del minut 10.
El partit entrà en un fase intensa d´intercanvis sense morts. La tensió era màxima a cada baló, esquivant i intentant aprofitar qualsevol ocasió per recuperar i contraatacar. Intentant açò últim va resultat mort Pau en caure-li la pilota. A Indus li quedaven soles dos jugadors: José Luis i Carlos. La cosa tirava xispes. Semblava que Àntlia ho podia aconseguir.
Però el partit es ficà encara més igualat amb les morts de Jordina, intentant capturar un baló, i de Paula: dos xics front a una xica en la pista, amb dues vides en la butxaca de Àntlia. Van ser els minuts de la polémica: Marta va caure a terra intentant esquivant un llançament i Indus deia haver-li impactat. Uns segons després Alex va estar a punt d´eliminar-la. Marta resistía la pressió cada vegada més fatigada. Però miraculosament va capturar una pilota i passà a l´atac ...per perdre-la al llançament següent per xafar línia. Així José Luis la va matar i van entrar al camp Paula i de nou la fatigada Marta: dos front a dos després de catorze minuts de joc.
Marta va caure ràpidament i el partit semblava decidit, però Paula va poder matar José Luis i provocar un mà a mà final; pot demanar-se més? Al minut 16 Alex matà Paula i trencà el somni d´Àntlia, que va acariciar la victòria en varios moments del partit.
Així doncs, ja tenim la final servida: Caelum front a Indus. Qui s´endurà el gat a l´aigua? La setmana tindrem una pressa de contacte en la jornada esportiva.
Igual que el partit anterior, el temps de piloteig apenes durà un minut i mig, i és que a estos nivells tots els llançaments són perillosos. Ainhoa va estrenar el cementeri, però tot seguit va caure el jugador més destacat d´Indus als quarts de final, Alex. A continuació caigué Lydia -o Maria, no estem segurs-, però Àntlia marcà el seu territori amb tres eliminacions seguides (Christian S., Christian M. i Rubén) en menys d´un minut. Aquest colp de mà damunt la taula d´Àntlia recordava que l´any passat ja havien guanyat estos xics a la jornada esportiva de falles i que les xiques podien aconseguir la seua desitjada victòria en la “guerra de sexes”. Però encara estavem al minut quatre.
Indus va empatar el partit poc més d´un minut després, amb les morts de Maria i Lara; 8-8. però Indus va tornar a avançar-se matant Diego i Sergio en dues jugades seguides: 8-5. Aquesta diferència començava a ser important, encara que al camp no ho semblava tant per no haver emprat Àntlia encara les seues vides. Més importància prenia l´avantatge amb les morts succesives de Irene, Eduardo, Andrea, José Fco i Saray, que deixaven el marcador en 5-3 a les portes del minut 10.
El partit entrà en un fase intensa d´intercanvis sense morts. La tensió era màxima a cada baló, esquivant i intentant aprofitar qualsevol ocasió per recuperar i contraatacar. Intentant açò últim va resultat mort Pau en caure-li la pilota. A Indus li quedaven soles dos jugadors: José Luis i Carlos. La cosa tirava xispes. Semblava que Àntlia ho podia aconseguir.
Però el partit es ficà encara més igualat amb les morts de Jordina, intentant capturar un baló, i de Paula: dos xics front a una xica en la pista, amb dues vides en la butxaca de Àntlia. Van ser els minuts de la polémica: Marta va caure a terra intentant esquivant un llançament i Indus deia haver-li impactat. Uns segons després Alex va estar a punt d´eliminar-la. Marta resistía la pressió cada vegada més fatigada. Però miraculosament va capturar una pilota i passà a l´atac ...per perdre-la al llançament següent per xafar línia. Així José Luis la va matar i van entrar al camp Paula i de nou la fatigada Marta: dos front a dos després de catorze minuts de joc.
Marta va caure ràpidament i el partit semblava decidit, però Paula va poder matar José Luis i provocar un mà a mà final; pot demanar-se més? Al minut 16 Alex matà Paula i trencà el somni d´Àntlia, que va acariciar la victòria en varios moments del partit.
Així doncs, ja tenim la final servida: Caelum front a Indus. Qui s´endurà el gat a l´aigua? La setmana tindrem una pressa de contacte en la jornada esportiva.
Prèvia de les eliminatòries "B" 2007/08
Semi-final 1: Diumenge 3 de febrer, 12:00 h
PAPALLONES (Grup: Mascletà)
Resultats: Quatre victòries front a quatre equips de Com Som i victòria al superpartit amb les Piranyes del seu mateix grup, on es varen guanyar la condició de favorites.
Integrants: Begoña, Àngela, Eva Mª, Andrea, Paula F., Paula O., Marta, Rosmari.
Jugadores destacades: Àngela és bona matant i empomant-les. Begoña destaca combinant i Rosmari sol jugar a esquivar perquè se li dòna bé.
L´entrenadora: Paula Tortosa i Cristina Bas: «Veig que tenen il·lusió i s´entrenen tot l´any al pati del col·legi. Allí es van corregint i millorant els defectes elles mateixes. Tots els anys estan a la final i enguany no serà menys.»
Perspectives: Segurament són les grans favorites. L´any passat, estant en Com Som, arribaren a la final i soles caigueren front a les invencibles Aventureres. Malgrat això no es pot dir que siguen millors que les Piranyes o que Mercuri, que per l´altre grup ha guanyat equips majors.
FRONT A
OSMIO (Grup: Com Som)
Resultats: Tres victòries, incloent una front un equip de Mascletà (Terratrèmol), i derrota soles front a les primeres del grup, Mercuri.
Integrants: Àngela, Noemi, Noelia, Lidia, Alicia, Maria, Carolina, Carola.
Jugadores destacades: Noeli té un tir excel·lent amb diferents variants. Alicia és experta en esquivar i arribar a la fi dels partits sense caure. Lidia, Carola o Noemi també són bones jugadores.
L´entrenadora: Paula Beneyto: «Crec que és un bon equip i totes aporten coses, cadascuna la seua. Front a les majors tiren un poc fluix, però crec que tenen possibilitats. Estic molt il·lusionada; ho visc molt intensament. Estic molt contenta per elles i crec que s´ho mereixen.»
Perspectives: Si volen passar ronda hauran de jugar en equip, però no en el sentit de tirar totes igual, sinò en el de gastar al màxim les virtuts de cadascuna. Noeli tindrà que agafar el seu paper de lideratge; tot l´equip li ho demana. Si, des del centre del camp o des del cementeri, Noeli entra molt en joc, i la resta de l´equip fa bé els altres papers, Osmio tindrà possibilitats.
PAPALLONES (Grup: Mascletà)
Resultats: Quatre victòries front a quatre equips de Com Som i victòria al superpartit amb les Piranyes del seu mateix grup, on es varen guanyar la condició de favorites.
Integrants: Begoña, Àngela, Eva Mª, Andrea, Paula F., Paula O., Marta, Rosmari.
Jugadores destacades: Àngela és bona matant i empomant-les. Begoña destaca combinant i Rosmari sol jugar a esquivar perquè se li dòna bé.
L´entrenadora: Paula Tortosa i Cristina Bas: «Veig que tenen il·lusió i s´entrenen tot l´any al pati del col·legi. Allí es van corregint i millorant els defectes elles mateixes. Tots els anys estan a la final i enguany no serà menys.»
Perspectives: Segurament són les grans favorites. L´any passat, estant en Com Som, arribaren a la final i soles caigueren front a les invencibles Aventureres. Malgrat això no es pot dir que siguen millors que les Piranyes o que Mercuri, que per l´altre grup ha guanyat equips majors.
FRONT A
OSMIO (Grup: Com Som)
Resultats: Tres victòries, incloent una front un equip de Mascletà (Terratrèmol), i derrota soles front a les primeres del grup, Mercuri.
Integrants: Àngela, Noemi, Noelia, Lidia, Alicia, Maria, Carolina, Carola.
Jugadores destacades: Noeli té un tir excel·lent amb diferents variants. Alicia és experta en esquivar i arribar a la fi dels partits sense caure. Lidia, Carola o Noemi també són bones jugadores.
L´entrenadora: Paula Beneyto: «Crec que és un bon equip i totes aporten coses, cadascuna la seua. Front a les majors tiren un poc fluix, però crec que tenen possibilitats. Estic molt il·lusionada; ho visc molt intensament. Estic molt contenta per elles i crec que s´ho mereixen.»
Perspectives: Si volen passar ronda hauran de jugar en equip, però no en el sentit de tirar totes igual, sinò en el de gastar al màxim les virtuts de cadascuna. Noeli tindrà que agafar el seu paper de lideratge; tot l´equip li ho demana. Si, des del centre del camp o des del cementeri, Noeli entra molt en joc, i la resta de l´equip fa bé els altres papers, Osmio tindrà possibilitats.
Semi-final 2: Diumenge 4 de febrer, 12:30 h
MERCURI (Grup: Com Som)
Resultats: Quatre partits, quatre victòries, i això que són de Com Som. Ara bé, l´únic equip de Mascletà del seu grup classificatori sembla ser que no s´ho ha pres amb massa serietat.
Integrants: Àngela B., Núria, Àgata, Arantxa, Lucia, Maria, Àngela M., Laura, Sara, Empar, Cristina, Ana, Mariola, Silvia.
Jugadores destacades: Maria és una jugadora molt completa, en tir, empomades i visió de joc. Però podríem destacar tot l´equip, perquè no té cap jugadora fluixeta o roïna.
L´entrenadora: Cristina Giménez: «El primer any van guanyar i des d´aleshores s´ho prenen amb molta il·lusió i s´entrenen tots els dies al Mestre Ferrero. Tenem molta il·lusió i és un repte per elles guanyar les Piranyes o les Papallones i fer-se amb la copa.»
Perspectives: Les semi-finals seran el moment de mesurar les forces entre els millors equips de Mascletà i els millors de Com Som. D´estos segons, Mercuri és el rei, però enguany encara no han tingut un gran rival de les del curs superior. Com és lògic, el seu tir és una miqueta més fluix, però és l´equip més equilibrat i coordinat dels quatre. El seu treball de conjunt és la seua gran arma.
FRONT A
PIRANYES (Grup: Mascletà)
Resultats: Quatre victòries front quatre equips de Com Som, encara que sembla que els millors han caigut a l´altre grup -no estaria malament fer la prova en un campionat intern de grup-. El partit estelar front les Papallones el varen perdre, però han millorat i poden seguir fent-ho.
Integrants: Maria, Marta, Inma, Eva, Miriam, Sandra, Paula, Ana, Yaiza, Andrea, Irene, Sara.
Jugadores destacades: Sandra té un tir molt potent, el qual, unit a la seua gran capacitat d´empomar i iniciar contracolps, la fa una de les millors jugadores de tots els júniors. Eva és també molt completa. Irene i Yaiza són unes grans recuperadores.
L´entrenadora: Paula Rubio: «Enguany han entrenat molt i s´ho han pres molt seriosament i amb ganes. Altres anys varen perdre quasi tots els partits, però enguany han millorat molt; m´han sorprés, sobre tot la seua técnica dels colps de cap.»
Perspectives: Pot ser que hajen millorat molt enguany, però per guanyar estos partits de play-off, sol dir-se en tots els esports, que cal experiència específica; també serà de veres això al brilé? Això potser va ser important a la seua derrota front a les Papallones, però aquell partit les donaria experiència i encara tenen dos partits molt difícils per desenvolupar eixe “plus” propi dels campions.
MERCURI (Grup: Com Som)
Resultats: Quatre partits, quatre victòries, i això que són de Com Som. Ara bé, l´únic equip de Mascletà del seu grup classificatori sembla ser que no s´ho ha pres amb massa serietat.
Integrants: Àngela B., Núria, Àgata, Arantxa, Lucia, Maria, Àngela M., Laura, Sara, Empar, Cristina, Ana, Mariola, Silvia.
Jugadores destacades: Maria és una jugadora molt completa, en tir, empomades i visió de joc. Però podríem destacar tot l´equip, perquè no té cap jugadora fluixeta o roïna.
L´entrenadora: Cristina Giménez: «El primer any van guanyar i des d´aleshores s´ho prenen amb molta il·lusió i s´entrenen tots els dies al Mestre Ferrero. Tenem molta il·lusió i és un repte per elles guanyar les Piranyes o les Papallones i fer-se amb la copa.»
Perspectives: Les semi-finals seran el moment de mesurar les forces entre els millors equips de Mascletà i els millors de Com Som. D´estos segons, Mercuri és el rei, però enguany encara no han tingut un gran rival de les del curs superior. Com és lògic, el seu tir és una miqueta més fluix, però és l´equip més equilibrat i coordinat dels quatre. El seu treball de conjunt és la seua gran arma.
FRONT A
PIRANYES (Grup: Mascletà)
Resultats: Quatre victòries front quatre equips de Com Som, encara que sembla que els millors han caigut a l´altre grup -no estaria malament fer la prova en un campionat intern de grup-. El partit estelar front les Papallones el varen perdre, però han millorat i poden seguir fent-ho.
Integrants: Maria, Marta, Inma, Eva, Miriam, Sandra, Paula, Ana, Yaiza, Andrea, Irene, Sara.
Jugadores destacades: Sandra té un tir molt potent, el qual, unit a la seua gran capacitat d´empomar i iniciar contracolps, la fa una de les millors jugadores de tots els júniors. Eva és també molt completa. Irene i Yaiza són unes grans recuperadores.
L´entrenadora: Paula Rubio: «Enguany han entrenat molt i s´ho han pres molt seriosament i amb ganes. Altres anys varen perdre quasi tots els partits, però enguany han millorat molt; m´han sorprés, sobre tot la seua técnica dels colps de cap.»
Perspectives: Pot ser que hajen millorat molt enguany, però per guanyar estos partits de play-off, sol dir-se en tots els esports, que cal experiència específica; també serà de veres això al brilé? Això potser va ser important a la seua derrota front a les Papallones, però aquell partit les donaria experiència i encara tenen dos partits molt difícils per desenvolupar eixe “plus” propi dels campions.
UNA VUELTA AL MUNDO POR LAS CANCHAS DE BRILÉ (I)
Capítulo I: El brilé, ¿un juego de Ontinyent?
En los juniors, en nuestros colegios, quizás en los parques,... jugamos al cementerio. Juego con mis amigas o amigos,... Bien, está claro. Pero ¿os habéis fijado que en los juniors hacemos el único campeonato de Ontinyent? Esto no es una obviedad: si juegas a fútbol, puedes competir en el cole, a nivel municipal, a nivel federado, a nivel profesional, y hasta mundial; si juegas a baloncesto o practicas la gimnasia rítmica, ídem. Pero cuando se trata del cementerio, ¡en los júniors tenemos el único campeonato conocido que nos permite jugar con alguien más que con nuestras amigas y amigos! -o sea el único sitio donde podemos jugar todas las amigas juntas ...porque hay otras amigas contra las que enfrentarse-.
Ahora bien, resulta que este año en la Expo-Jove nos encontramos con una grata sorpresa, con algo interesantísimo; ¿os acordáis? Sí, en el stand de “Valencia, Terra y Mar”, había un campo para jugar al cementerio ...bueno, al “balontiro”. Varios equipos estuvieron jugando con gente de otros pueblos ...o sea que en otros sitios también se juega. ¿Habrá más campeonatos por ahí? ¿Podríamos organizar algún enfrentamiento para medir nuestras fuerzas? ¿Quien ganara nuestro campeonato podría participar en algún torneo superior? Bueno, pues he estado preguntándole a ese amigo nuestro que se llama internet y que sabe mucho de muchas cosas, y me he enterado de muchas cosas sorprendentes. Os cuento.
En primer lugar hay que decir que “cementerio” es un nombre que parece que sólo utilizamos por aquí. Sin embargo el nombre que usaban en la Expo-Jove, “balontiro” está más difundido. Podemos encontrar explicaciones de sus reglas o de sus valores en diferentes páginas de juegos tradicionales o en programaciones de educación física. Al parecer está bastante difundido en Aragón, pues encontramos descripciones muy claras en esta región, las reglas son muy uniformes y, además son casi idénticas a las nuestras. Pero también podemos encontrar páginas de colegio de Andalucía o del País Vasco donde se organizan campeonatos internos. Tampoco me he detenido demasiado en este punto. Campeonatos oficiales sólo he tenido noticia de uno para personas con discapacidad en los Juegos Escolares de Aragón. También se pueden encontrar referencias y campeonatos escolares de “brilé”, no “brillé”, en Canarias, Galicia y Castilla-León; es curioso que cuando se le llama así es porque es la palabra que se dice cuando se “mata” a un rival, cuando se “brila” a un adversario, que pasa a ser un “brilado” y a jugar desde la zona de “brilados” -aunque el verbo “brilar” no se encuentra en el diccionario, al menos en el de la RAE-.
Una primera aclaración que hemos de hacer, pues, es que a nuestro juego se le conoce por diferentes nombres. Además de nuestros dos nombres, también se le llama “tiro”, “mate”, “quema”, “quemados” y “sangre”, pero sobre todo “balontiro” y “balón prisionero”. Este último nombre es el más internacional, ya que por sus equivalentes es también conocido al menos en los pueblos de habla inglesa, francesa, alemana e italiana. ¿Os parece que exagero? Pues esperad que os explicaré.
En los juniors, en nuestros colegios, quizás en los parques,... jugamos al cementerio. Juego con mis amigas o amigos,... Bien, está claro. Pero ¿os habéis fijado que en los juniors hacemos el único campeonato de Ontinyent? Esto no es una obviedad: si juegas a fútbol, puedes competir en el cole, a nivel municipal, a nivel federado, a nivel profesional, y hasta mundial; si juegas a baloncesto o practicas la gimnasia rítmica, ídem. Pero cuando se trata del cementerio, ¡en los júniors tenemos el único campeonato conocido que nos permite jugar con alguien más que con nuestras amigas y amigos! -o sea el único sitio donde podemos jugar todas las amigas juntas ...porque hay otras amigas contra las que enfrentarse-.
Ahora bien, resulta que este año en la Expo-Jove nos encontramos con una grata sorpresa, con algo interesantísimo; ¿os acordáis? Sí, en el stand de “Valencia, Terra y Mar”, había un campo para jugar al cementerio ...bueno, al “balontiro”. Varios equipos estuvieron jugando con gente de otros pueblos ...o sea que en otros sitios también se juega. ¿Habrá más campeonatos por ahí? ¿Podríamos organizar algún enfrentamiento para medir nuestras fuerzas? ¿Quien ganara nuestro campeonato podría participar en algún torneo superior? Bueno, pues he estado preguntándole a ese amigo nuestro que se llama internet y que sabe mucho de muchas cosas, y me he enterado de muchas cosas sorprendentes. Os cuento.
En primer lugar hay que decir que “cementerio” es un nombre que parece que sólo utilizamos por aquí. Sin embargo el nombre que usaban en la Expo-Jove, “balontiro” está más difundido. Podemos encontrar explicaciones de sus reglas o de sus valores en diferentes páginas de juegos tradicionales o en programaciones de educación física. Al parecer está bastante difundido en Aragón, pues encontramos descripciones muy claras en esta región, las reglas son muy uniformes y, además son casi idénticas a las nuestras. Pero también podemos encontrar páginas de colegio de Andalucía o del País Vasco donde se organizan campeonatos internos. Tampoco me he detenido demasiado en este punto. Campeonatos oficiales sólo he tenido noticia de uno para personas con discapacidad en los Juegos Escolares de Aragón. También se pueden encontrar referencias y campeonatos escolares de “brilé”, no “brillé”, en Canarias, Galicia y Castilla-León; es curioso que cuando se le llama así es porque es la palabra que se dice cuando se “mata” a un rival, cuando se “brila” a un adversario, que pasa a ser un “brilado” y a jugar desde la zona de “brilados” -aunque el verbo “brilar” no se encuentra en el diccionario, al menos en el de la RAE-.
Una primera aclaración que hemos de hacer, pues, es que a nuestro juego se le conoce por diferentes nombres. Además de nuestros dos nombres, también se le llama “tiro”, “mate”, “quema”, “quemados” y “sangre”, pero sobre todo “balontiro” y “balón prisionero”. Este último nombre es el más internacional, ya que por sus equivalentes es también conocido al menos en los pueblos de habla inglesa, francesa, alemana e italiana. ¿Os parece que exagero? Pues esperad que os explicaré.
Crònica dels quarts de final "A" 07/08 (27/01/08)
QF1: CAELUM - ENEAS
Caelum eren favorites de cara a este partir, per ser un any majors i també per haber-se mostrat intractables al seu grupo del classificació. Potser per això eixiren al camp massa relaxades i confiades en una victòria quasi segura. Prompte es va vore que estaven en un gran error: Eneas es va avançar clarament matant vàries jugadores contràries; semblava que anaven a guanyar i l´entrenadora de Caelum estava a punt de tindre un atac de nervis. Però Caelum va traure la seua qualitat i la seua potència per remontar i dur-se el partit, malgrat els grans mèrits d´Eneas.
QF2: LYRA - ARTEMISA
El segon equip d´Eslabó que s´havia classificat per les fasses finals sí que va poder guanyar al seu rival de Nou Futur, en esta ocasió Lyra, i ho va fer amb rotunda autoritat. Acabaren el partit amb soles una jugadora morta, Júlia Conejero, que des del cementeri va dirigir el joc de llibre d´un equip a tindre molt en compte. Amb velocitat, resistència i bon tir, va acabar, junt a la resta de companyes, amb totes les rivals. Així quedava configurada la primera semifinal del campionat, de pronòstic incert.
QF3: DESTRELLATADES – INDUS
Partit sense color. El primer enfrontament seriós xics-xiques va concloure amb la victòria d´Indus per 11 eliminats a 3 en soles deu minuts de partit. Carlos va fer un gran partit al cementeri, anticipant-se a tots els llançaments i imprimint així una gran velocitat als atacs, que va anar acabant ràpidament amb les destrellatades. Alejandro també va ser fonamental, jugant en el centre, per les seues empomades i els seus ràpids i forts tirs; amb ells trencava tota possibilitat de combinació o atac continuat rival i aconseguia que el seu equip gaudira de la possesió del baló en tot moment. Indus va demostrar que és favorit i les xiques van perdre la primera oportunitat de les tres que tindrà per derrotar-los.
QF4: ÀNTLIA – LUCIÉRNAGA
Altre partit sense competència va ser el que varen disputar Àntlia i Luciérnaga. Éstes segones varen mostrar pocs recursos, però la derrota va ser massa contundent per elles: 14-4. No és soles que les de Àntlia llançaren més fort o que foren ràpides i ben conjuntades, sinò que, a més a més tingueren massa sort: s´en varen fugir de varios tir a menys d´un metre, altres ben tirats i forts els van agafar de forma prodigiosa, tirs que normalment no es deuen intentar agafar per perillosos els blocaren tots,… En definitiva, que per qualitat i per fortuna, Àntlia no trobà oposició. Seran les següents en intentar la victòria front a Indus.
Caelum eren favorites de cara a este partir, per ser un any majors i també per haber-se mostrat intractables al seu grupo del classificació. Potser per això eixiren al camp massa relaxades i confiades en una victòria quasi segura. Prompte es va vore que estaven en un gran error: Eneas es va avançar clarament matant vàries jugadores contràries; semblava que anaven a guanyar i l´entrenadora de Caelum estava a punt de tindre un atac de nervis. Però Caelum va traure la seua qualitat i la seua potència per remontar i dur-se el partit, malgrat els grans mèrits d´Eneas.
QF2: LYRA - ARTEMISA
El segon equip d´Eslabó que s´havia classificat per les fasses finals sí que va poder guanyar al seu rival de Nou Futur, en esta ocasió Lyra, i ho va fer amb rotunda autoritat. Acabaren el partit amb soles una jugadora morta, Júlia Conejero, que des del cementeri va dirigir el joc de llibre d´un equip a tindre molt en compte. Amb velocitat, resistència i bon tir, va acabar, junt a la resta de companyes, amb totes les rivals. Així quedava configurada la primera semifinal del campionat, de pronòstic incert.
QF3: DESTRELLATADES – INDUS
Partit sense color. El primer enfrontament seriós xics-xiques va concloure amb la victòria d´Indus per 11 eliminats a 3 en soles deu minuts de partit. Carlos va fer un gran partit al cementeri, anticipant-se a tots els llançaments i imprimint així una gran velocitat als atacs, que va anar acabant ràpidament amb les destrellatades. Alejandro també va ser fonamental, jugant en el centre, per les seues empomades i els seus ràpids i forts tirs; amb ells trencava tota possibilitat de combinació o atac continuat rival i aconseguia que el seu equip gaudira de la possesió del baló en tot moment. Indus va demostrar que és favorit i les xiques van perdre la primera oportunitat de les tres que tindrà per derrotar-los.
QF4: ÀNTLIA – LUCIÉRNAGA
Altre partit sense competència va ser el que varen disputar Àntlia i Luciérnaga. Éstes segones varen mostrar pocs recursos, però la derrota va ser massa contundent per elles: 14-4. No és soles que les de Àntlia llançaren més fort o que foren ràpides i ben conjuntades, sinò que, a més a més tingueren massa sort: s´en varen fugir de varios tir a menys d´un metre, altres ben tirats i forts els van agafar de forma prodigiosa, tirs que normalment no es deuen intentar agafar per perillosos els blocaren tots,… En definitiva, que per qualitat i per fortuna, Àntlia no trobà oposició. Seran les següents en intentar la victòria front a Indus.
Prèvia de les eliminatòries "A" 2007/08
Quart de final 1: Dissabte 26, 16:00 h.
CAELUM (Grup: Nou Futur)
Resultats: Han guanyat dos equips de Eslabó (Vesta i Jano) i un de Nou Futur (Luciérnaga).
Integrants: Pilar, Arantxa, Paula, Noelia, Vicky, Mariola, Maria, Amanda, Ana José, Natalia S., Marta, Carla, Yolanda, Andrea, Natalia V.
Jugadores destacades: Amanda i Marta perquè són gran i gràcies a açò llancen la pilota molt fort. La resta de l´equip és bo esquivant.
L´entrenadora: Maria Llin: «Anem a guanyar. El partit de dissabte el guanyarem i crec que arribarem a la final front a Àntlia. A la final podrà passar qualsevol cosa, però jo aposte per les meues.»
Perspectives: Es tracta d´un equip molt fort, amb jugadores grans i poderoses, i amb dos anys d´experiència. Sense dubte són unes de les favorites.
FRONT A
ENEAS (Grup: Eslabó)
Resultats: Soles han perdut front a Antlia, unes expertes de Nou Futur, però ja han guanyat a un equip major en edat, Pyxis, a més a més de Selene del seu mateix grup.
Integrants: Victòria, Arantxa, Rosana, Paula, Àngela, Júlia, Sara, Mónica, Elena, Marta, Lucia.
Jugadores destacades: Lucia és molt bona empomant-les i esquivant, Sara combina a les mil meravelles, i Mónica i Paula afavorixen molt el joc en conjunt.
L´entrenadora: María Teresa i Elisabeth: «Del meu equip destacaria que són molt espavilades, ràpides i competitives. Són menudes comparades amb les de Nou Futur i això es nota als partits. Però veig que van millorant i integrant-se.»
Perspectives: És un equip que promet, però per ser el seu primer any a la competició, potser l´emparellament de quarts de final és massa difícil. Si passen podrien enfrontar-se a les altres representants de Eslabó en un derbi per estar a la final.
CAELUM (Grup: Nou Futur)
Resultats: Han guanyat dos equips de Eslabó (Vesta i Jano) i un de Nou Futur (Luciérnaga).
Integrants: Pilar, Arantxa, Paula, Noelia, Vicky, Mariola, Maria, Amanda, Ana José, Natalia S., Marta, Carla, Yolanda, Andrea, Natalia V.
Jugadores destacades: Amanda i Marta perquè són gran i gràcies a açò llancen la pilota molt fort. La resta de l´equip és bo esquivant.
L´entrenadora: Maria Llin: «Anem a guanyar. El partit de dissabte el guanyarem i crec que arribarem a la final front a Àntlia. A la final podrà passar qualsevol cosa, però jo aposte per les meues.»
Perspectives: Es tracta d´un equip molt fort, amb jugadores grans i poderoses, i amb dos anys d´experiència. Sense dubte són unes de les favorites.
FRONT A
ENEAS (Grup: Eslabó)
Resultats: Soles han perdut front a Antlia, unes expertes de Nou Futur, però ja han guanyat a un equip major en edat, Pyxis, a més a més de Selene del seu mateix grup.
Integrants: Victòria, Arantxa, Rosana, Paula, Àngela, Júlia, Sara, Mónica, Elena, Marta, Lucia.
Jugadores destacades: Lucia és molt bona empomant-les i esquivant, Sara combina a les mil meravelles, i Mónica i Paula afavorixen molt el joc en conjunt.
L´entrenadora: María Teresa i Elisabeth: «Del meu equip destacaria que són molt espavilades, ràpides i competitives. Són menudes comparades amb les de Nou Futur i això es nota als partits. Però veig que van millorant i integrant-se.»
Perspectives: És un equip que promet, però per ser el seu primer any a la competició, potser l´emparellament de quarts de final és massa difícil. Si passen podrien enfrontar-se a les altres representants de Eslabó en un derbi per estar a la final.
[SEMI-FINAL 1: QF 1 front a QF 2, dissabte 2 de febrer, 16:00 h]
Quart de final 2: Dissabte, 16:30 h.
LYRA (Grup: Nou Futur)
Resultats: Compten els seus partits al campionat d´enguany per victòries, però encara no hem pogut mesuras a fons les seues forces. Guanyaren a Atenea i a Démeter d´Eslabó, però el partit culminant front als temibles xics d´Indus no es disputà per absència d´estos.
Integrants: Isabel, Marta, Patricia, Mª Paz, Gema, Nuria, Tania, Claudia, Ana, Paula i Mireia.
Jugadores destacades: Paula combina molt bé i és ràpida i resistent, corre molt al llarg del partit.
L´entrenadora: Núria Vidal: «Fiquen moltes ganes. Les agrada molt jugar i crec que tenen possibilitats. A més a més estan entrenant-se al seu col·legi. Però tampoc passa res si es perd.»
Perspectives: Són una incògnita; són de Nou Futur, però Artemisa ve xafant fort i el seu passe a semi-finals no esta gens clar. Si ho aconseguiren s´enfrontarien a Caelum per estar a la final.
FRONT A
ARTEMISA (Grup: Eslabó)
Resultats: Atenció amb aquest equip que estava al “grup de la mort” però s´ha carregat a tres equips de Nou Futur: Panteres, Hydra i Piruletes. Soles ha perdut front les sólides Destrellatades.
Integrants: Clara, Júlia B., Laia, Júlia C., Andrea, Laura, Teresa, Joana.
Jugadores destacades: Laura es defén excel·lentment amb el cap i esquiva molt bé. Julia B. també és bona evadint i llança bé a dues mans. Julia C. tirà fort. Laia és difícil de matar.
L´entrenadora: Ana Calatayud: «Espere que continuen jugant igual de bé i arribem fins on siga.»
Perspectives: Són d´Eslabó, però han demostrat que poden amb qualsevol. L´any passat guanyaren el mini-campionat de Goys. Normalment els haurien tocat els temibles Indus en quarts, la qual cosa hauria sigut massa difícil, però una derrota d´estos per incompadecència els ha deixat un camí més asequible que els podria dur perfectamente a la final ...i allí tot podria passar.
Quart de final 3: Diumenge 27, 12:00 h.
DESTRELLATADES (Grup: Nou Futur)
Resultats: L´única derrota va ser per incompadecència. La resta han sigut victòries, dues front equips del seu grup, les Piruletes i les Panteres.
Integrants: Esperanza, María C., Alicia, Marina, Inés i María M.
Jugadores destacades: Inés és una autèntica especialista en el joc al cementeri; diuen que des d´allí mata a totes les contràries una a una. Esperanza tira fort.
L´entrenadora: Inma Rausell: «Encara que són soles sis, guanyen tots els partits i normalment sense emprar vides. Han millorat molt enguany perquè practiquen molt al cole.
Perspectives: Juguen molt bé. El “grup de la mort” els ha ficat a prova i s´en han eixit airoses. Però, malgrat haver quedat primeres al seu grup, en quarts de final els ha tocat possiblement l´equip més temible: els xics d´Indus. Si passen esdevindran les favorites.
FRONT A
INDUS (Grup: Nou Futur)
Resultats: Han guanyat dos equips d´Eslabó, Deméter i Atenea. El partit pel primer lloc del grup no el varen jugar -no s´enteraren, diuen-, així que tenen una derrota front a Lyra.
Integrants: José Luis, Eduardo, Alejandro, José Fco., Cristian M., Alexandre, Alberto, Sergio, Rubén, Pau, Cristian S., Diego i Carlos.
Jugadors destacats: Sergio és un as esquivant, igual que Alejandro. Cristian destaca en les empomades i el llançament.
L´entrenadora: Elena Prieto: «Estic molt satisfeta. Ara que apleguen on siga. Crec que tenen moltes possibilitats perquè són xics i, malauradament, hui per hui, els xics són més hàbils. Espere que s´ho prenguen com un joc; si es perd no passa res.»
Perspectives: Xics i de Nou Futur; soles això ja fa por. Però segur que les xiques de tots els equips unixen les seues forces per derrotar-los abans o després. La seua derrota ha fet que tinga un emparellament de quarts realment difícil: contra les Destrellades, primeres del “grup de la mort”.
[SEMI-FINAL 2: QF 3 front a QF 4, dissabte 2 de febrer, 16:30 h]
Quart de final 4: Dimenge 27, 12:30 h.
ÀNTLIA (Grup: Nou Futur)
Resultats: Han guanyat Eneas i Pixis, d´Eslabó, i també Selene, de Nou Futur. 3 de 3.
Integrants: Alba, Maria, Jordina, Saray, Marta, Andrea G., Lydia, Irene, Paula, Laura, Andrea S., Silvana, Ainhoa, Lara Mª.
Jugadores destacades: Saray destaca en el llançament i les recepcions.
L´entrenadora: Ana Laura: «Crec que van bé perquè juguen molt al col·legi. Juguen molt en equip; estan molt coordinades i totes venen als partits. Tenen davant rivals difícils, sobre tot, si passen, Indus, però ja els guanyaren a la jornada esportiva de les falles del curs passat.»
Perspectives: Evidentment són unes de les favorites. Tot són victòries pel moment. Potser guanyaran Luciérnaga a quarts, ja que éstes perderen un partit a la fase prèvia, però les semi-finals seran front a Indus o Destrellatades, i això seran paraules majors.
FRONT A
LUCIÉRNAGA (Grup: Nou Futur)
Resultats: Victòries front a Jano i Vesta, d´Eslabó, i derrota front a Caelum.
Integrants: Andrea, Ana, Itziar, Eva, Teresa, Sara, Mónica, Sofia i Marina.
Jugadores destacades: Sofia destaca no soles pel seu tir, sinò per la seua funció de lideratge i animació dins l´equip. Eva també contagia moltes ganes i a més a més és bona esquivant.
L´entrenadora: Inma Bataller: «Crec que són un bon equip. Han guanyat la majoria de partits, però diuen que el rival és massa gran i que ho tenen difícil.»
Perspectives: Si atenem als resultats, són l´equip més fluix dels classificats de Nou Futur, però els grups poden ser molt desiguals i enganyar molt. L´únic cert és que jugue un partit front a Àntlia i que, com en tot esport, comencen empatades i pot passar qualsevol cosa. Si creuen en les seues possibilitats i s´esforcen unides, podrien dur-se una gran alegria.
dimarts, 19 de febrer del 2008
LA TÉCNICA DEL BRILÉ (I): EL TIR
Una de les técniques més importants del brillé és el llançamen
t: l´objectiu del joc és matar a les rivals i això es fa tirant. Un bon tir tindrà moltes possibilitats d´eliminar una rival o de ficar-li pressió de cara al següent llançament, mentres que un llançament fluix pot suposar una pérduda de baló o inclús una mort quasi regalada.
Hi ha varies modalitats de tir. Les més habituals són el llançament a dos mans per dalt del cap i el llançament natural a una mà. El primer permet un major control de la pilota i bones trajectòries de dalt a baix. El segon permet una major potència ja que facilita transmetre el dinamisme de tot el cos
a la pilota. Un tercer llancament és el “ganxo”, en el qual el braç desplegat seguix una trajectòria paral·lela a terra. És un tir més difícil, però molt interessant quan es juga amb pilotes lleugeres com les de plàstic de capa única, imprimint-les pronunciats efectes cap a l´exterior.
Quan la mà és suficientment gran i pot abarcar la
pilota, evidentment, els tirs guanyen en potència i apareixen variants com el llançament “de cadera”, però això no és habitual al nostre pati. Altra variant és el llançament “del martell”.
En qualsevol cas, en totes les formes de tir, els tirs optims són aquells que conseguixen una trajectòria que no decau, amb un punt de partida el més baix possible i, a ser possible, amb efecte.
t: l´objectiu del joc és matar a les rivals i això es fa tirant. Un bon tir tindrà moltes possibilitats d´eliminar una rival o de ficar-li pressió de cara al següent llançament, mentres que un llançament fluix pot suposar una pérduda de baló o inclús una mort quasi regalada.Hi ha varies modalitats de tir. Les més habituals són el llançament a dos mans per dalt del cap i el llançament natural a una mà. El primer permet un major control de la pilota i bones trajectòries de dalt a baix. El segon permet una major potència ja que facilita transmetre el dinamisme de tot el cos
a la pilota. Un tercer llancament és el “ganxo”, en el qual el braç desplegat seguix una trajectòria paral·lela a terra. És un tir més difícil, però molt interessant quan es juga amb pilotes lleugeres com les de plàstic de capa única, imprimint-les pronunciats efectes cap a l´exterior.Quan la mà és suficientment gran i pot abarcar la
pilota, evidentment, els tirs guanyen en potència i apareixen variants com el llançament “de cadera”, però això no és habitual al nostre pati. Altra variant és el llançament “del martell”.En qualsevol cas, en totes les formes de tir, els tirs optims són aquells que conseguixen una trajectòria que no decau, amb un punt de partida el més baix possible i, a ser possible, amb efecte.
dijous, 14 de febrer del 2008
Crònica del 20 de gener de 2008
Los dos últimos fines de semana han tenido lugar los últimos partidos de la fase previa de los campeonatos de brillé y con ello ha llegado la hora de la verdad. Los equipos se han jugado el pase a los cuartos de final y han puesto toda la carne en el asador.
En la categoría A estaba casi todo el pescado vendido, pero tuvieron lugar había programados dos enfrentamientos en la cumbre: Indus y Lyra, invictos en su grupo, se iban a enfrentar para disputarse la primera plaza, pero Indus, uno de los claros favoritos para llevarse el campeonato, no se presentó. En el grupo D, pese a la confusión generada por algunos partidos aplazados, Panteras, Artemisa y Destrellades se jugaban el pase, y fueron las dos últimas quienes se llevaron el gato al agua. El enfrentamiento aplazado entre Eneas y Selene, con plaza de cuartos en juego, concluyó con victoria de Eneas, en partido jugado el viernes 18 -una pena que no lo pudiéramos ver para contarlo-.
El partido de la jornada del domingo 13
El domingo 13 llegaron los partidos clave de la categoría B. En el partido estrella de aquel día se enfrentaron los dos primeros clasificados del grupo B, Mercurio y Osmio. Ambos equipos llegaban invictos y luchaban por asegurarse el pase y el primer puesto. El partido fue muy intenso. El cementerio se inauguró por tiempo. Mercurio sabía del peligro de Noelia y por ello desde el principio buscó matarla, intentándolo una y otra vez, aunque sin éxito. La táctica tenía su lógica, pero también se puede ver que lanzando más a una jugadora se acaba haciéndola entrar más en juego. Mercurio hacía los lanzamientos picados para evitar “empomadas”, a las cuales Osmio no se arriesgo en ningún momento, pero aún así Noelia capturó bastantes balones ...que dejó lanzar a sus compañeras. Eso está muy bien ...pero ahí estuvo una de las claves del resultado final.
En Mercurio no podemos destacar grandes jugadoras -acaso María-, sino más bien un equipo muy equilibrado, sin nadie que desentone, todas con un buen nivel en todos los aspectos: buenos tiros, buen sentido del juego, gran capacidad de recuperación, buena organización,... Si miramos las estadísticas, todo está muy repartido. Ellas apostaron por la táctica mencionada y finalmente consiguieron su objetivo: en el mintuo 10 María hizo un tiro no muy afortunado que Noelia intentó defender con la cabeza, pero que acabó en el pie. Como todavía quedaban más de tres jugadoras en el campo y tres eran las vidas de Osmio, la principal preocupación de Mercurio se había acabado.
El partido no se había acabado; ¿quién lo ha dicho? En el minuto 15 Lydia mató a María cuando ésta intentaba capturar el balón, pero como hemos dicho, en Mercurio todas las jugadoras son buenas. Al final quedó la de siempre, Alicia, primero contra cuatro y, después de las vidas, contra tres, pero sólo pudo alargar el partido un par de minutos, hasta el 18.
Pequeño apartado estadístico (en pruebas): Cabezados: Mercurio, 0; Osmio, 1 (Noelia). Capturas: Mercurio, 11 (María, 6; Mariola, 2; Silvia, Ángela y Arantxa); Osmio, 0. Muertes: Mercurio, 10 (María, 3; Julia y Ángela, 2; Empar, Ana, Nury); Osmio, 7 (Noelia, 3; Lydia, 2; Carolina, Arantxa).
Los otros partidos del domingo 13
En el partido que abrió la jornada, Piranyes se aseguró la clasificación frente a Paladio, que necesitaba ganar para seguir con aspiraciones. Piranyes no dió opción, dominando el partido desde primer momento. Hemos de destacar su empleo del juego de cabeza, que le permitió eludir varias muertes y, sobre todo, recuperar balones: 14 (7 de Sandra, 4 de Eva, 3 de Yaiza) frente a uno solo de Paladio. Éstas sólo consiguieron matar a tres rivales, mientras que las Piranyes acabaron implacablemente con ellas, las últimas muertes a cargo de Yaiza. No obstante, Paladio plantó cara, sobre todo por el buen dominio de las capturas por parte de Merche (5) y Cristina (5), algunas de ellas a bocajarro. En el capítulo individual, de cara a las fases finales, hemos de destacar en Piranyes a Sandra (7 “empomaes”), a Eva (4 cab., 2 muertes y 6 capturas), a Inma y a Yaiza.
En el otro partido, por evitar el último lugar, Zirac se impuso a Tuttirules por 6 muertes a 3 tras 17 minutos de partido. En Zirac el juego estuvo muy repartido, aunque podemos destacar a Ángela por su actividad y su tiro gancho. En Tuttirules las dos Marías hicieron un buen partido.
Los partidos del sábado 19
Pocas cosas quedaban en juego para el sábado pasado, todas en la categoría “B”. Se esperaba con expectación el partido por la primera plaza del grupo A, entre Papallones y Piranyes, pero éste se aplazó, de forma que se habrá jugado entre semana o quizás este mismo sábado.
En el primer partido de la jornada, Aczir protagonizó una pequeña sorpresa al vencer a Neptunio, terceras de grupo, con una grandísima actuación de María Bellod. Neptunio desplegó un buen juego, destacando Marina, pero bien acompañada por otras buenas jugadoras; dominó la mayor parte del partido. Pero las cosas cambiaron cuando en Aczir María se quedó sola ante el peligro y con tres vidas en la recámara. Ella solita protagonizó un festival de evasiones, de capturas, de recuperaciones y de impactos para dejar las cosas, de 5 a 2+3, en 1 a 3. Marina aguantó lo que pudo, pero acabó cayendo, en parte por el cansancio tras el “mano a mano” con María.
En este partido hemos de destacar la técnica de tiro que presentaban tanto María como otras compañeras de Aczir, que podríamos bautizar como “revés a dos manos”, y que se mostró muy efectiva, ya que todo lo que tiene de complicación y antinaturalidad biomecánica, lo tiene también de veneno e imprevisibilidad que imprime al balón.
En el segundo de la tarde -olé!- Paladio volvió a perder, de forma bastante clara, contra Criptón, que mostró que tal vez podía haber aspirado a algo más.
Después de la reunión, Osmio ganó a Tuttirules, haciendo honor a su condición de semifinalista. No obstante, las Tuttirules vendieron cara su piel, llevando el partido casi hasta el minuto 20. Claudia hizo un gran esfuerzo, pero Noelia volvió a ser un martillo. Ofrecemos la evolución del marcador [formato = tiempo, vidas (eliminadora)]: 0:00, 9-9; 1:57, 9-8 (Noelia); 6:21, 8-8 (Gemma); 6:40, 8-7 (Noemi); 8:15, 8-6 (Lydia); 10:09, 8-5 (Noelia); 10:32, 7-5 (Claudia); 10:58, 6-5 (María Ma.); 12:12, 6-4 (Noelia); 13:13, 5-4 (María Mo.); 13:30, 5-3 (Lydia); 13:47, 5-2 (Carola); 14:38, 4-2 (Claudia); 14:55, 4-1 (Noemi); 19:25, 4-0 (Noelia); 19:38, final.
Finalmente Zirac ganó -creemos- a Terratrèmol, en un partido en el que hemos de destacar el gran número de jugadoras que presentaron ambos bandos y la poca actitud de las perdedoras.
En definitiva: los clasificados
En la categoría “A” los equipos clasificados para cuartos de final son: Caelum, Luciérnaga, Antlia, Eneas, Indus, Lyra, Destrellatades y Artemisa. Como favoritos subrayaremos a Indus, aunque también pondremos esta etiqueta a Caelum, Antlia, Lyra y Destrellatades, por haber ganado los enfrentamientos directos con los segundos de sus grupos respectivos.
En la categoría “B” los clasificados, en este caso para semifinales, son: Papallones, Piranyes, Mercuri y Osmio. Tal vez el equipo más débil de los cuatro sea Osmio; entre los otros tres no nos atrevemos a dar ningún pronóstico.
Una cosa está clara: ¡Esto está que arde!!! No os perdáis los partidos de este fin de semana.
Crònica del 25 de novembre de 2007
EL PARTIT DE LA JORNADA: OSMIO-ZIRAC
A les 12:30, el segon partit del dia, va enfrontar a dos bons equips de Com Som: Osmio i Zirac (Zirconio i Actinio). Osmio alineà a Maria, Alicia, Noemi, Carola, Noeli i Carolina. Zirac, per la seua part, a Maria, Silvia, Patricia, Miriam, Gemma, Bea i Natalia. Un bon nombre de públic es congregà a vore l´encontre, especialment amigues del grup Com Som.
Tot començà amb Maria d´Osmio morta al primer llaçament, no perquè fòra fort, sinò per la gelor pròpia dels primers minuts. Zirac prengué l´iniciativa, però Osmio no es va quedar darrere. Maria de Zirac va estar molt activa, protagonitzant sis recuperacions i fent així que el seu equip fóra més atacant i es mantinguera per davant.
Però poc a poc Osmio va anar fent-se fort, gràcies en gran part a Noeli, que va matar cinc rivals amb un excel·lent tir a dues mans, primer des del centre i després des del cementeri. Així la partida es va igualar a tres vides ...Però soles per moments, ja que Zirac va aconseguir deixar a Osmio amb soles Alicia en pista contra dues jugadores del seu equip i amb possesio de pilota.
Alicia feia un gran treball. És una jugadora ràpida i que es coloca bé de cara a les combinacions en atac. Però era massa el temps de resistència i començava a mostrar signes de cansament; Zirac semblava tindre el partit guanyat.
Aleshores arribà la jugada que va acabar sent decissiva: a Gemma de Zirac se li va escapar un baló quan es disposava a contraatacar i això va ser aprofitat per Osmio per eliminar-la. La partida quedava en un emocionantíssim uno front a uno. Alicia va seguir evitant els atacs contraris fins que una pilota en mans de Noeli acabà amb les il·lusions de Zirac, que acabà perdent després d´anar per davant al llarg de tot el partit.
L´EQUIP DE LA SETMANA
Són Artemisa. Varen ser les campiones del mini-campionat de Goys de l´any passat i enguany estan entrant amb força en el campionat “A”. Diumenge guanyaren a les Piruletes, tot un equip de Nou Futur, amb sis morts de marge. Pensem que són fermes candidates a guanyar el campionat, malgrat ser de primer any.
Abans del partit ja es pot vore que no és un equip qualsevol: totes acudixen degudament equipades amb el seu xandal i les seues sabates esportives -res de botes, taconets o vaquers com alguns equips-, i en compte de esperar el seu torn amb els braços creuats, comencen a fer rodes d´escalfament (llançar i empomar, llançar i cabotejar, passar,...). El seu grau de concentració creix segons s´acosta el partit, sobre tot en supercompetidores com Laura.
Aquest equip és realment bo. És bo en primer lloc pel seu esperit competitiu, que fa que imprimixquen un gran ritme a cada jugada. Elles no es pensen les jugades o comencen a discutir qui llançarà o cap a on; totes tenen una única cosa en el cap que és acosar i bombadejar les rivals amb la major velocitat i força possible, com un martell que colpeja sense parar fins que la pedra cau, fins que la rival és morta.
És molt bo també si el considerem jugadora per jugadora. No tenen cap jugadora fluixa. Totes coordinen molt bé i mostren gran nivell tant en l´evasió, com en el llançament, com en la recuperació. Si hem de destacar alguna, hem de parlar de la parella letal Laura-Julia B. Estes dos jugadores tenen un gran sentit del joc i són tremendament bones en l´evasió; matar-les és quasi imposible i això és una garantia per al seu equip. Júlia Bonastre presenta un excel·lent tir a dues mans i Laura és fabulosa en el joc de cap (8 intercepcions de cap front a les Piruletes, 4 de les quals acabaren en recuperació de baló). Però també tenen a jugadores com Laia, que sense fer soroll, sense aplega a les fases finals dels partits, o com Júlia Conejero, possiblement amb el millor tir de l´equip, o com Teresa, que practica el tir de ganxo, la qual cosa li permet mantindre una gran intensitat en els tirs durant tot el partit. I igualment són imprescindibles Clara i la resta d´elles.
En tercer lloc direm que és un equip tremendament bo pel seu joc de conjunt. Amb una facilitat natural, totes elles van entenent-se i situant-se allí on la pilota va a anar a parar, o llancen la pilota allí on la companya està. Amb gran intuició van alternant entre joc de combinació i joc directe, i sempre marcant amb molta clarerat per a qui és la pilota avançant-se a ella en lloc d´esperar-la. I com ja hem dit, no trobarem en elles cap discussió, ja que s´entenen a la perfecció.
Recordeu: Ar-te-mi-sa. La nostra primera aposta de cara al campionat “A”.
A les 12:30, el segon partit del dia, va enfrontar a dos bons equips de Com Som: Osmio i Zirac (Zirconio i Actinio). Osmio alineà a Maria, Alicia, Noemi, Carola, Noeli i Carolina. Zirac, per la seua part, a Maria, Silvia, Patricia, Miriam, Gemma, Bea i Natalia. Un bon nombre de públic es congregà a vore l´encontre, especialment amigues del grup Com Som.
Tot començà amb Maria d´Osmio morta al primer llaçament, no perquè fòra fort, sinò per la gelor pròpia dels primers minuts. Zirac prengué l´iniciativa, però Osmio no es va quedar darrere. Maria de Zirac va estar molt activa, protagonitzant sis recuperacions i fent així que el seu equip fóra més atacant i es mantinguera per davant.
Però poc a poc Osmio va anar fent-se fort, gràcies en gran part a Noeli, que va matar cinc rivals amb un excel·lent tir a dues mans, primer des del centre i després des del cementeri. Així la partida es va igualar a tres vides ...Però soles per moments, ja que Zirac va aconseguir deixar a Osmio amb soles Alicia en pista contra dues jugadores del seu equip i amb possesio de pilota.
Alicia feia un gran treball. És una jugadora ràpida i que es coloca bé de cara a les combinacions en atac. Però era massa el temps de resistència i començava a mostrar signes de cansament; Zirac semblava tindre el partit guanyat.
Aleshores arribà la jugada que va acabar sent decissiva: a Gemma de Zirac se li va escapar un baló quan es disposava a contraatacar i això va ser aprofitat per Osmio per eliminar-la. La partida quedava en un emocionantíssim uno front a uno. Alicia va seguir evitant els atacs contraris fins que una pilota en mans de Noeli acabà amb les il·lusions de Zirac, que acabà perdent després d´anar per davant al llarg de tot el partit.
L´EQUIP DE LA SETMANA
Són Artemisa. Varen ser les campiones del mini-campionat de Goys de l´any passat i enguany estan entrant amb força en el campionat “A”. Diumenge guanyaren a les Piruletes, tot un equip de Nou Futur, amb sis morts de marge. Pensem que són fermes candidates a guanyar el campionat, malgrat ser de primer any.
Abans del partit ja es pot vore que no és un equip qualsevol: totes acudixen degudament equipades amb el seu xandal i les seues sabates esportives -res de botes, taconets o vaquers com alguns equips-, i en compte de esperar el seu torn amb els braços creuats, comencen a fer rodes d´escalfament (llançar i empomar, llançar i cabotejar, passar,...). El seu grau de concentració creix segons s´acosta el partit, sobre tot en supercompetidores com Laura.
Aquest equip és realment bo. És bo en primer lloc pel seu esperit competitiu, que fa que imprimixquen un gran ritme a cada jugada. Elles no es pensen les jugades o comencen a discutir qui llançarà o cap a on; totes tenen una única cosa en el cap que és acosar i bombadejar les rivals amb la major velocitat i força possible, com un martell que colpeja sense parar fins que la pedra cau, fins que la rival és morta.
És molt bo també si el considerem jugadora per jugadora. No tenen cap jugadora fluixa. Totes coordinen molt bé i mostren gran nivell tant en l´evasió, com en el llançament, com en la recuperació. Si hem de destacar alguna, hem de parlar de la parella letal Laura-Julia B. Estes dos jugadores tenen un gran sentit del joc i són tremendament bones en l´evasió; matar-les és quasi imposible i això és una garantia per al seu equip. Júlia Bonastre presenta un excel·lent tir a dues mans i Laura és fabulosa en el joc de cap (8 intercepcions de cap front a les Piruletes, 4 de les quals acabaren en recuperació de baló). Però també tenen a jugadores com Laia, que sense fer soroll, sense aplega a les fases finals dels partits, o com Júlia Conejero, possiblement amb el millor tir de l´equip, o com Teresa, que practica el tir de ganxo, la qual cosa li permet mantindre una gran intensitat en els tirs durant tot el partit. I igualment són imprescindibles Clara i la resta d´elles.
En tercer lloc direm que és un equip tremendament bo pel seu joc de conjunt. Amb una facilitat natural, totes elles van entenent-se i situant-se allí on la pilota va a anar a parar, o llancen la pilota allí on la companya està. Amb gran intuició van alternant entre joc de combinació i joc directe, i sempre marcant amb molta clarerat per a qui és la pilota avançant-se a ella en lloc d´esperar-la. I com ja hem dit, no trobarem en elles cap discussió, ja que s´entenen a la perfecció.
Recordeu: Ar-te-mi-sa. La nostra primera aposta de cara al campionat “A”.
NUESTRAS REGLAS - LES NOSTRES REGLES
"Por una vez en la vida y sin que sirva de precedente..."
El juego del que nos ocupamos en este blog es conocido por aquí como "brilé" o "cementerio". Es el mismo juego que en otros lugares se conoce como balontiro, sangre, tiro, mata, brilados o balón prisionero. Este último nombre sería el que más lo identificaría a nivel internacional: prison dodgeball, balle au prisoniers, palla prigionera,...
-Juegan dos equipos con un solo balón. Los integrantes pueden ser chicos o chicas. Hay dos categorías según la edad: 10-12 = cat. "A"; 12-14 = cat. "B".
-El balón es de plástico de tienda multiprecio, aunque tal vez en breve comenzaremos a utilizar balones americanos específicos.
-El campo en que jugamos es de voleibol (18x9). Se divide en dos mitades por una linea transversal; cada mitad es el terreno de juego de un equipo. A partir de las lineas de fondo comienza la zona de muertos o eliminados, también llamada "cementerio".
-La posesión inicial y la mitad de campo se determinan por sorteo antes de comenzar el juego.
-El objetivo es eleminar los jugadores rivales, lo cual se hace impactándoles con el balón directamente y sin que puedan cogerlo.
-Si el balón toca el suelo ya no puede matar y puede ser recuperado antes que llegue al cementerio o a la mitad de campo rival.
-Si la pelota es capturada tras un impacto antes que toque el suelo, no se produce eliminación o muerte. Por tanto, puede un jugador cogerla según le viene o puede un compañero recoger un rebote.
-Si la pelota impacta en la cabeza no mata o elimina; es "agua". El jugador que está esquivando puede buscar intencionadamente el toque de cabeza. Aunque esta es una regla inhabitual, es normal que aquí se juegue así y nos parece que introduce un elemento adicional de interés en el juego.
-En caso de rebotes, cuenta siempre el último contacto. Por ejemplo, toque en la espalda tras toque de cabeza elimina. No hay dobles eliminaciones.
-Si la pelota se lanza invadiendo terreno rival (las lineas también son) o se consigue de esta forma, se pierde la posesión y reinicia el juego el equipo rival.
-Si un jugador esquiva un tiro saliéndose del campo, queda eliminado.
-Cuando un jugador es impactado, pasa a jugar desde el cementerio, y reinicia el juego desde allí. Si en su primer lanzamiento mata a un rival, vuelve a la vida y su eliminación no se consuma -el otro jugador es eliminado, como siempre-. Aunque por aquí también se juega con resurrección tras cada impacto desde el cementerio, lo que se conoce como jugar a brilé "a sucio", en nuestros campeonatos siempre jugamos "a limpio", según la regla indicada.
-Si un equipo cuenta con menos jugadores que el otro, se le otorgan tantas vidas como integrantes de menos tiene. Si todos llegan a morir, entonces vuelven a salir al campo tantos jugadores como vidas tiene el equipo, comenzando por el último integrante en ser eliminado. Así se hace hasta que al equipo no le quedan jugadores ni vidas, en cuyo caso pierde y se acaba la partida.
-Dirige el encuentro un monitor. Sus decisiones son inapelables.
(Versión no oficial de la reglas. Posibles pequeñas discrepancias con el reglamento oficial de la comisión de deportes.)
El juego del que nos ocupamos en este blog es conocido por aquí como "brilé" o "cementerio". Es el mismo juego que en otros lugares se conoce como balontiro, sangre, tiro, mata, brilados o balón prisionero. Este último nombre sería el que más lo identificaría a nivel internacional: prison dodgeball, balle au prisoniers, palla prigionera,...
-Juegan dos equipos con un solo balón. Los integrantes pueden ser chicos o chicas. Hay dos categorías según la edad: 10-12 = cat. "A"; 12-14 = cat. "B".
-El balón es de plástico de tienda multiprecio, aunque tal vez en breve comenzaremos a utilizar balones americanos específicos.
-El campo en que jugamos es de voleibol (18x9). Se divide en dos mitades por una linea transversal; cada mitad es el terreno de juego de un equipo. A partir de las lineas de fondo comienza la zona de muertos o eliminados, también llamada "cementerio".
-La posesión inicial y la mitad de campo se determinan por sorteo antes de comenzar el juego.
-El objetivo es eleminar los jugadores rivales, lo cual se hace impactándoles con el balón directamente y sin que puedan cogerlo.
-Si el balón toca el suelo ya no puede matar y puede ser recuperado antes que llegue al cementerio o a la mitad de campo rival.
-Si la pelota es capturada tras un impacto antes que toque el suelo, no se produce eliminación o muerte. Por tanto, puede un jugador cogerla según le viene o puede un compañero recoger un rebote.
-Si la pelota impacta en la cabeza no mata o elimina; es "agua". El jugador que está esquivando puede buscar intencionadamente el toque de cabeza. Aunque esta es una regla inhabitual, es normal que aquí se juegue así y nos parece que introduce un elemento adicional de interés en el juego.
-En caso de rebotes, cuenta siempre el último contacto. Por ejemplo, toque en la espalda tras toque de cabeza elimina. No hay dobles eliminaciones.
-Si la pelota se lanza invadiendo terreno rival (las lineas también son) o se consigue de esta forma, se pierde la posesión y reinicia el juego el equipo rival.
-Si un jugador esquiva un tiro saliéndose del campo, queda eliminado.
-Cuando un jugador es impactado, pasa a jugar desde el cementerio, y reinicia el juego desde allí. Si en su primer lanzamiento mata a un rival, vuelve a la vida y su eliminación no se consuma -el otro jugador es eliminado, como siempre-. Aunque por aquí también se juega con resurrección tras cada impacto desde el cementerio, lo que se conoce como jugar a brilé "a sucio", en nuestros campeonatos siempre jugamos "a limpio", según la regla indicada.
-Si un equipo cuenta con menos jugadores que el otro, se le otorgan tantas vidas como integrantes de menos tiene. Si todos llegan a morir, entonces vuelven a salir al campo tantos jugadores como vidas tiene el equipo, comenzando por el último integrante en ser eliminado. Así se hace hasta que al equipo no le quedan jugadores ni vidas, en cuyo caso pierde y se acaba la partida.
-Dirige el encuentro un monitor. Sus decisiones son inapelables.
(Versión no oficial de la reglas. Posibles pequeñas discrepancias con el reglamento oficial de la comisión de deportes.)
INAUGUREM EL BLOG DEL BRILÉ A ONTINYENT
Que Déu beneisca aquest xicotet projecte si és segons la seua voluntat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
