Després de la imposició de panyoletes i de varies setmanes d´espera, aribaren les semifinals de la categoria “B”. La primera enfrontava al que s´havia mostrat com a millor equip de Mascletà, les Papallones, i el segon millor de Com Som, Osmio. Es podia preveure cert desequilibri, per tant, però no tant com el que es va vore als primers minuts de partit. I és que en un vist i no vist, les Papallones eliminaren a set jugadores d´Osmio mentres que estes soles pogueren matar a dues.
Els tirs de Papallones eren molt forts i les jugadores d´Osmio jugaven una miqueta intimidades. També la lesió de Maria a la mà, que li va impedir participar, va ser un fort colp moral. La qüestió és que es va quedar Noeli soles front a huit rivals, encara que amb dues vides per emprar. I la seua resistència va ser heroica i per enmarcar, ja que va durar vora 14 minuts, que es diu prompte -pensem que la resistència de les últimes jugadores sol ser de entre un i dos minuts-. Però amb això no estem dient qui va guanyar; qui diu que ho té impossible? Fiqueu-vos dins del partit i
mireu què passa.
Als dos minuts ja la varen matar, però en l´opció de tir que disposava al cementeri, va impactar una jugadora rival, amb la qual cosa va tornar a la vida i soles quedaven 7. Un minut després aconseguix recuperar la pilota i Osmio passa a l´atac; així caigué altra papallona, quedant sis. Noeli començava a donar signes de cansament i els seus tirs no eren tant contundents. Dos minuts després torna a recuperar i mata Àngela, que passa per ser la millor de Papallones; queden 5. El públic comença a animar-la adonant-se del valor del seu esforç. Segons després torna a recuperar, es pensa el llançament (descansa), llança i impacta en una rival ... que l´agafa abans de caure. Després de 8:30 minuts de resistència, es morta des del cementeri. Entren ella i Alicia, i al primer llançament n´eliminen una altra: 4 front a 2. Dos minuts després d´entrar, Alicia es morta i Noeli torna a quedar a soles ... i el partit encara durarà quasi quatre minuts més; qui guanyarà? Vora un minut després atura un dur tir i altre mig minut més tard. El públic l´anima, però Osmio perd el baló per xafar línia. Després de 13:28 minuts de resistència, novament és morta. El públic s´alça aplaudint i ovacionant: “Noeli, Noeli, Noeli”. Encara un nou miracle era possible ... però no va ser així. I conforme se desenvoluparen les coses, a la fi totes contentes.
En resum, el partit va ser guanyat per Papallones amb més claretat de la prevista. Soles la gran actuació de Noeli va donar-li un poc d´emoció al partit, encara que mai amb possibilitats reials de victòria.
Els tirs de Papallones eren molt forts i les jugadores d´Osmio jugaven una miqueta intimidades. També la lesió de Maria a la mà, que li va impedir participar, va ser un fort colp moral. La qüestió és que es va quedar Noeli soles front a huit rivals, encara que amb dues vides per emprar. I la seua resistència va ser heroica i per enmarcar, ja que va durar vora 14 minuts, que es diu prompte -pensem que la resistència de les últimes jugadores sol ser de entre un i dos minuts-. Però amb això no estem dient qui va guanyar; qui diu que ho té impossible? Fiqueu-vos dins del partit i
mireu què passa.
Als dos minuts ja la varen matar, però en l´opció de tir que disposava al cementeri, va impactar una jugadora rival, amb la qual cosa va tornar a la vida i soles quedaven 7. Un minut després aconseguix recuperar la pilota i Osmio passa a l´atac; així caigué altra papallona, quedant sis. Noeli començava a donar signes de cansament i els seus tirs no eren tant contundents. Dos minuts després torna a recuperar i mata Àngela, que passa per ser la millor de Papallones; queden 5. El públic comença a animar-la adonant-se del valor del seu esforç. Segons després torna a recuperar, es pensa el llançament (descansa), llança i impacta en una rival ... que l´agafa abans de caure. Després de 8:30 minuts de resistència, es morta des del cementeri. Entren ella i Alicia, i al primer llançament n´eliminen una altra: 4 front a 2. Dos minuts després d´entrar, Alicia es morta i Noeli torna a quedar a soles ... i el partit encara durarà quasi quatre minuts més; qui guanyarà? Vora un minut després atura un dur tir i altre mig minut més tard. El públic l´anima, però Osmio perd el baló per xafar línia. Després de 13:28 minuts de resistència, novament és morta. El públic s´alça aplaudint i ovacionant: “Noeli, Noeli, Noeli”. Encara un nou miracle era possible ... però no va ser així. I conforme se desenvoluparen les coses, a la fi totes contentes.
En resum, el partit va ser guanyat per Papallones amb més claretat de la prevista. Soles la gran actuació de Noeli va donar-li un poc d´emoció al partit, encara que mai amb possibilitats reials de victòria.
La segona semifinal fou un partit intensíssim, amb moltes alternatives i igualat fins a la fi. S´enfrontaven Mercuri i Piranyes.
Començarem els dos equips amb 11 jugadores, sense vides per tant. El piloteig inicial no va durar ni un minut, ja que la primera jugadora de Mercuri va caure a mans de Sandra. Dos minuts després el partit s´igualà i van començar a succeir-se les alternatives al marcador. Per dues vegades s´avançà Piranyes i Mercuri igualà. Entretant havia mort Sandra, encara que des del cementeri va fer molt de mal. Al minut 10 el marcador era de cinc vides per equip (o sis morts, segons ho mirem). Piranyes es tornà a avançar, però Mercuri va aconseguir tres eliminacions consecutives, l´última de gran mérit, després d´una difícil empomada i una ràpida passada al cementeri. Amb això a Piranyes li quedaven dues jugadores per quatre de Mercuri; el partit es ficava bé per les de Com Som després de 12 minuts de joc.
Inma i Yaiza eren les gladiadores que s´havien d´enfrontar soletes a les quatre restants de Mercuri. Però en menys de 25 segons el partit es va capgirar de dalt baix: Imma i Yaiza aconseguiren un impacte cadascuna i a la jugada següent la penúltima de Mercuri va perdre el baló en xafar la línia i va ser morta a boca de canó. Ara era Ana qui s´havia d´enfrontar a Inma i Yaiza en un final agònic i ple de tensió.
Minut 12:33. Dues front a una. Els cors batejaven a mil per hora. Els atacs de tots dos equips eren bons, intensos, amb bons tirs i bones combinacions. Però també eren bones les “defenses”, a l´hora d´esquivar i de recuperar. Ana va fer un excel·lent treball malgrat ser una a soles. Després d´un minut de còrrer, va poder empomar un baló i passar a l´atac, però Yaiza va fer el mateix. Als deu segons Ana tornava a recuperar i el seu tir era empomat directament per Yaiza.
Al minut 14:15 Inma va ser impactada per les jugadores del cementeri de Mercuri i el partit semblava abocat a un una front a una final, però l´impacte va ser anul·lat per l´àrbitre per xafar línia. En el 14:35 Yaiza matà Ana. Ésta es va pensar el tir i ho executà amb totes les forces a dues mans, però va conseguir tornar al camp i el partit s´acabà.
Començarem els dos equips amb 11 jugadores, sense vides per tant. El piloteig inicial no va durar ni un minut, ja que la primera jugadora de Mercuri va caure a mans de Sandra. Dos minuts després el partit s´igualà i van començar a succeir-se les alternatives al marcador. Per dues vegades s´avançà Piranyes i Mercuri igualà. Entretant havia mort Sandra, encara que des del cementeri va fer molt de mal. Al minut 10 el marcador era de cinc vides per equip (o sis morts, segons ho mirem). Piranyes es tornà a avançar, però Mercuri va aconseguir tres eliminacions consecutives, l´última de gran mérit, després d´una difícil empomada i una ràpida passada al cementeri. Amb això a Piranyes li quedaven dues jugadores per quatre de Mercuri; el partit es ficava bé per les de Com Som després de 12 minuts de joc.
Inma i Yaiza eren les gladiadores que s´havien d´enfrontar soletes a les quatre restants de Mercuri. Però en menys de 25 segons el partit es va capgirar de dalt baix: Imma i Yaiza aconseguiren un impacte cadascuna i a la jugada següent la penúltima de Mercuri va perdre el baló en xafar la línia i va ser morta a boca de canó. Ara era Ana qui s´havia d´enfrontar a Inma i Yaiza en un final agònic i ple de tensió.
Minut 12:33. Dues front a una. Els cors batejaven a mil per hora. Els atacs de tots dos equips eren bons, intensos, amb bons tirs i bones combinacions. Però també eren bones les “defenses”, a l´hora d´esquivar i de recuperar. Ana va fer un excel·lent treball malgrat ser una a soles. Després d´un minut de còrrer, va poder empomar un baló i passar a l´atac, però Yaiza va fer el mateix. Als deu segons Ana tornava a recuperar i el seu tir era empomat directament per Yaiza.
Al minut 14:15 Inma va ser impactada per les jugadores del cementeri de Mercuri i el partit semblava abocat a un una front a una final, però l´impacte va ser anul·lat per l´àrbitre per xafar línia. En el 14:35 Yaiza matà Ana. Ésta es va pensar el tir i ho executà amb totes les forces a dues mans, però va conseguir tornar al camp i el partit s´acabà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada