A les 16:30 va arribar l´hora de la veritat dels campionats regulars de brilé 2007-2008. La primera semifinal enfrontà Caelum i Artemisa. Les primeres eren 15, de Nou Futur i imbatudes. Les segones eren 8 i d´Eslabó, però la gran promessa.
El partit va començar malament per Artemisa, ja que en el piloteig inicial Laura, una de les seues millors jugadores, va caure morta de rebot. Poc després van caure mortes dues jugadores més de forma quasi consecutiva (Julia C. i Teresa), mentres que per Caelum soles havia mort Marta i per error seu intentant agafar-la. També Clara d´Artemisa va ser eliminada intentant agafar-la.
Artemisa varen jugar una miqueta intimidades per l´alçada de les rivals, la qual cosa exigia fer passes molt alts a l´hora de combinar o bé amb força en picat, la qual cosa no els ixqué massa bé al principi. També els va costar organitzar-se al cementeri durant els primers minuts. Caelum, analitzant el partit fredament, va tindre “fortuna” en vore morir primer a les seues jugadores més grans i de tir més potent. Sobre tot hem de destacar la mort d´Amanda al minut 6:20, a mans d´Andrea; ella, amb una major participació en el joc des del cementeri, va matar almenys a cinq rivals. Tres eliminacions consecutives feren forat a favor de Caelum: 12-7.
Però Artemisa no es va rendir. Caien, però tandaven en caure, duent el partit fins a vora el minut vint, possiblement el partit més llarg del campionat fins ara. Començaren a combinar com elles saben i varen acostar-se al marcador per dues vegades. El públic animava, però el desavantatge inicial era gran i en cap moment es va poder remontar. L´últim cartutx es va cremar segurament amb la mort de Júlia B. sorpresa en perdre la pilota per llançar xafant la línia. Caelum va imposar la seua superioritat amb cinc eliminacions consecutives per acabar el partit encara amb set vides.
El partit va començar malament per Artemisa, ja que en el piloteig inicial Laura, una de les seues millors jugadores, va caure morta de rebot. Poc després van caure mortes dues jugadores més de forma quasi consecutiva (Julia C. i Teresa), mentres que per Caelum soles havia mort Marta i per error seu intentant agafar-la. També Clara d´Artemisa va ser eliminada intentant agafar-la.
Artemisa varen jugar una miqueta intimidades per l´alçada de les rivals, la qual cosa exigia fer passes molt alts a l´hora de combinar o bé amb força en picat, la qual cosa no els ixqué massa bé al principi. També els va costar organitzar-se al cementeri durant els primers minuts. Caelum, analitzant el partit fredament, va tindre “fortuna” en vore morir primer a les seues jugadores més grans i de tir més potent. Sobre tot hem de destacar la mort d´Amanda al minut 6:20, a mans d´Andrea; ella, amb una major participació en el joc des del cementeri, va matar almenys a cinq rivals. Tres eliminacions consecutives feren forat a favor de Caelum: 12-7.
Però Artemisa no es va rendir. Caien, però tandaven en caure, duent el partit fins a vora el minut vint, possiblement el partit més llarg del campionat fins ara. Començaren a combinar com elles saben i varen acostar-se al marcador per dues vegades. El públic animava, però el desavantatge inicial era gran i en cap moment es va poder remontar. L´últim cartutx es va cremar segurament amb la mort de Júlia B. sorpresa en perdre la pilota per llançar xafant la línia. Caelum va imposar la seua superioritat amb cinc eliminacions consecutives per acabar el partit encara amb set vides.
La segona semifinal era el segon intent de tres per part de les xiques de fer fora l´únic equip de xics. Àntlia s´enfrontava a Indus per l´altre lloc a la final. Si la primera semi-final havia sigut intensa, esta, no tan llarga, va ser per a cors a prova d´infart.
Igual que el partit anterior, el temps de piloteig apenes durà un minut i mig, i és que a estos nivells tots els llançaments són perillosos. Ainhoa va estrenar el cementeri, però tot seguit va caure el jugador més destacat d´Indus als quarts de final, Alex. A continuació caigué Lydia -o Maria, no estem segurs-, però Àntlia marcà el seu territori amb tres eliminacions seguides (Christian S., Christian M. i Rubén) en menys d´un minut. Aquest colp de mà damunt la taula d´Àntlia recordava que l´any passat ja havien guanyat estos xics a la jornada esportiva de falles i que les xiques podien aconseguir la seua desitjada victòria en la “guerra de sexes”. Però encara estavem al minut quatre.
Indus va empatar el partit poc més d´un minut després, amb les morts de Maria i Lara; 8-8. però Indus va tornar a avançar-se matant Diego i Sergio en dues jugades seguides: 8-5. Aquesta diferència començava a ser important, encara que al camp no ho semblava tant per no haver emprat Àntlia encara les seues vides. Més importància prenia l´avantatge amb les morts succesives de Irene, Eduardo, Andrea, José Fco i Saray, que deixaven el marcador en 5-3 a les portes del minut 10.
El partit entrà en un fase intensa d´intercanvis sense morts. La tensió era màxima a cada baló, esquivant i intentant aprofitar qualsevol ocasió per recuperar i contraatacar. Intentant açò últim va resultat mort Pau en caure-li la pilota. A Indus li quedaven soles dos jugadors: José Luis i Carlos. La cosa tirava xispes. Semblava que Àntlia ho podia aconseguir.
Però el partit es ficà encara més igualat amb les morts de Jordina, intentant capturar un baló, i de Paula: dos xics front a una xica en la pista, amb dues vides en la butxaca de Àntlia. Van ser els minuts de la polémica: Marta va caure a terra intentant esquivant un llançament i Indus deia haver-li impactat. Uns segons després Alex va estar a punt d´eliminar-la. Marta resistía la pressió cada vegada més fatigada. Però miraculosament va capturar una pilota i passà a l´atac ...per perdre-la al llançament següent per xafar línia. Així José Luis la va matar i van entrar al camp Paula i de nou la fatigada Marta: dos front a dos després de catorze minuts de joc.
Marta va caure ràpidament i el partit semblava decidit, però Paula va poder matar José Luis i provocar un mà a mà final; pot demanar-se més? Al minut 16 Alex matà Paula i trencà el somni d´Àntlia, que va acariciar la victòria en varios moments del partit.
Així doncs, ja tenim la final servida: Caelum front a Indus. Qui s´endurà el gat a l´aigua? La setmana tindrem una pressa de contacte en la jornada esportiva.
Igual que el partit anterior, el temps de piloteig apenes durà un minut i mig, i és que a estos nivells tots els llançaments són perillosos. Ainhoa va estrenar el cementeri, però tot seguit va caure el jugador més destacat d´Indus als quarts de final, Alex. A continuació caigué Lydia -o Maria, no estem segurs-, però Àntlia marcà el seu territori amb tres eliminacions seguides (Christian S., Christian M. i Rubén) en menys d´un minut. Aquest colp de mà damunt la taula d´Àntlia recordava que l´any passat ja havien guanyat estos xics a la jornada esportiva de falles i que les xiques podien aconseguir la seua desitjada victòria en la “guerra de sexes”. Però encara estavem al minut quatre.
Indus va empatar el partit poc més d´un minut després, amb les morts de Maria i Lara; 8-8. però Indus va tornar a avançar-se matant Diego i Sergio en dues jugades seguides: 8-5. Aquesta diferència començava a ser important, encara que al camp no ho semblava tant per no haver emprat Àntlia encara les seues vides. Més importància prenia l´avantatge amb les morts succesives de Irene, Eduardo, Andrea, José Fco i Saray, que deixaven el marcador en 5-3 a les portes del minut 10.
El partit entrà en un fase intensa d´intercanvis sense morts. La tensió era màxima a cada baló, esquivant i intentant aprofitar qualsevol ocasió per recuperar i contraatacar. Intentant açò últim va resultat mort Pau en caure-li la pilota. A Indus li quedaven soles dos jugadors: José Luis i Carlos. La cosa tirava xispes. Semblava que Àntlia ho podia aconseguir.
Però el partit es ficà encara més igualat amb les morts de Jordina, intentant capturar un baló, i de Paula: dos xics front a una xica en la pista, amb dues vides en la butxaca de Àntlia. Van ser els minuts de la polémica: Marta va caure a terra intentant esquivant un llançament i Indus deia haver-li impactat. Uns segons després Alex va estar a punt d´eliminar-la. Marta resistía la pressió cada vegada més fatigada. Però miraculosament va capturar una pilota i passà a l´atac ...per perdre-la al llançament següent per xafar línia. Així José Luis la va matar i van entrar al camp Paula i de nou la fatigada Marta: dos front a dos després de catorze minuts de joc.
Marta va caure ràpidament i el partit semblava decidit, però Paula va poder matar José Luis i provocar un mà a mà final; pot demanar-se més? Al minut 16 Alex matà Paula i trencà el somni d´Àntlia, que va acariciar la victòria en varios moments del partit.
Així doncs, ja tenim la final servida: Caelum front a Indus. Qui s´endurà el gat a l´aigua? La setmana tindrem una pressa de contacte en la jornada esportiva.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada