Crònica del 25 de novembre de 2007

EL PARTIT DE LA JORNADA: OSMIO-ZIRAC
A les 12:30, el segon partit del dia, va enfrontar a dos bons equips de Com Som: Osmio i Zirac (Zirconio i Actinio). Osmio alineà a Maria, Alicia, Noemi, Carola, Noeli i Carolina. Zirac, per la seua part, a Maria, Silvia, Patricia, Miriam, Gemma, Bea i Natalia. Un bon nombre de públic es congregà a vore l´encontre, especialment amigues del grup Com Som.
Tot començà amb Maria d´Osmio morta al primer llaçament, no perquè fòra fort, sinò per la gelor pròpia dels primers minuts. Zirac prengué l´iniciativa, però Osmio no es va quedar darrere. Maria de Zirac va estar molt activa, protagonitzant sis recuperacions i fent així que el seu equip fóra més atacant i es mantinguera per davant.
Però poc a poc Osmio va anar fent-se fort, gràcies en gran part a Noeli, que va matar cinc rivals amb un excel·lent tir a dues mans, primer des del centre i després des del cementeri. Així la partida es va igualar a tres vides ...Però soles per moments, ja que Zirac va aconseguir deixar a Osmio amb soles Alicia en pista contra dues jugadores del seu equip i amb possesio de pilota.
Alicia feia un gran treball. És una jugadora ràpida i que es coloca bé de cara a les combinacions en atac. Però era massa el temps de resistència i començava a mostrar signes de cansament; Zirac semblava tindre el partit guanyat.
Aleshores arribà la jugada que va acabar sent decissiva: a Gemma de Zirac se li va escapar un baló quan es disposava a contraatacar i això va ser aprofitat per Osmio per eliminar-la. La partida quedava en un emocionantíssim uno front a uno. Alicia va seguir evitant els atacs contraris fins que una pilota en mans de Noeli acabà amb les il·lusions de Zirac, que acabà perdent després d´anar per davant al llarg de tot el partit.

L´EQUIP DE LA SETMANA
Són Artemisa. Varen ser les campiones del mini-campionat de Goys de l´any passat i enguany estan entrant amb força en el campionat “A”. Diumenge guanyaren a les Piruletes, tot un equip de Nou Futur, amb sis morts de marge. Pensem que són fermes candidates a guanyar el campionat, malgrat ser de primer any.
Abans del partit ja es pot vore que no és un equip qualsevol: totes acudixen degudament equipades amb el seu xandal i les seues sabates esportives -res de botes, taconets o vaquers com alguns equips-, i en compte de esperar el seu torn amb els braços creuats, comencen a fer rodes d´escalfament (llançar i empomar, llançar i cabotejar, passar,...). El seu grau de concentració creix segons s´acosta el partit, sobre tot en supercompetidores com Laura.
Aquest equip és realment bo. És bo en primer lloc pel seu esperit competitiu, que fa que imprimixquen un gran ritme a cada jugada. Elles no es pensen les jugades o comencen a discutir qui llançarà o cap a on; totes tenen una única cosa en el cap que és acosar i bombadejar les rivals amb la major velocitat i força possible, com un martell que colpeja sense parar fins que la pedra cau, fins que la rival és morta.
És molt bo també si el considerem jugadora per jugadora. No tenen cap jugadora fluixa. Totes coordinen molt bé i mostren gran nivell tant en l´evasió, com en el llançament, com en la recuperació. Si hem de destacar alguna, hem de parlar de la parella letal Laura-Julia B. Estes dos jugadores tenen un gran sentit del joc i són tremendament bones en l´evasió; matar-les és quasi imposible i això és una garantia per al seu equip. Júlia Bonastre presenta un excel·lent tir a dues mans i Laura és fabulosa en el joc de cap (8 intercepcions de cap front a les Piruletes, 4 de les quals acabaren en recuperació de baló). Però també tenen a jugadores com Laia, que sense fer soroll, sense aplega a les fases finals dels partits, o com Júlia Conejero, possiblement amb el millor tir de l´equip, o com Teresa, que practica el tir de ganxo, la qual cosa li permet mantindre una gran intensitat en els tirs durant tot el partit. I igualment són imprescindibles Clara i la resta d´elles.
En tercer lloc direm que és un equip tremendament bo pel seu joc de conjunt. Amb una facilitat natural, totes elles van entenent-se i situant-se allí on la pilota va a anar a parar, o llancen la pilota allí on la companya està. Amb gran intuició van alternant entre joc de combinació i joc directe, i sempre marcant amb molta clarerat per a qui és la pilota avançant-se a ella en lloc d´esperar-la. I com ja hem dit, no trobarem en elles cap discussió, ja que s´entenen a la perfecció.
Recordeu: Ar-te-mi-sa. La nostra primera aposta de cara al campionat “A”.