Una de les técniques més importants del brillé és el llançamen
t: l´objectiu del joc és matar a les rivals i això es fa tirant. Un bon tir tindrà moltes possibilitats d´eliminar una rival o de ficar-li pressió de cara al següent llançament, mentres que un llançament fluix pot suposar una pérduda de baló o inclús una mort quasi regalada.
Hi ha varies modalitats de tir. Les més habituals són el llançament a dos mans per dalt del cap i el llançament natural a una mà. El primer permet un major control de la pilota i bones trajectòries de dalt a baix. El segon permet una major potència ja que facilita transmetre el dinamisme de tot el cos
a la pilota. Un tercer llancament és el “ganxo”, en el qual el braç desplegat seguix una trajectòria paral·lela a terra. És un tir més difícil, però molt interessant quan es juga amb pilotes lleugeres com les de plàstic de capa única, imprimint-les pronunciats efectes cap a l´exterior.
Quan la mà és suficientment gran i pot abarcar la
pilota, evidentment, els tirs guanyen en potència i apareixen variants com el llançament “de cadera”, però això no és habitual al nostre pati. Altra variant és el llançament “del martell”.
En qualsevol cas, en totes les formes de tir, els tirs optims són aquells que conseguixen una trajectòria que no decau, amb un punt de partida el més baix possible i, a ser possible, amb efecte.
t: l´objectiu del joc és matar a les rivals i això es fa tirant. Un bon tir tindrà moltes possibilitats d´eliminar una rival o de ficar-li pressió de cara al següent llançament, mentres que un llançament fluix pot suposar una pérduda de baló o inclús una mort quasi regalada.Hi ha varies modalitats de tir. Les més habituals són el llançament a dos mans per dalt del cap i el llançament natural a una mà. El primer permet un major control de la pilota i bones trajectòries de dalt a baix. El segon permet una major potència ja que facilita transmetre el dinamisme de tot el cos
a la pilota. Un tercer llancament és el “ganxo”, en el qual el braç desplegat seguix una trajectòria paral·lela a terra. És un tir més difícil, però molt interessant quan es juga amb pilotes lleugeres com les de plàstic de capa única, imprimint-les pronunciats efectes cap a l´exterior.Quan la mà és suficientment gran i pot abarcar la
pilota, evidentment, els tirs guanyen en potència i apareixen variants com el llançament “de cadera”, però això no és habitual al nostre pati. Altra variant és el llançament “del martell”.En qualsevol cas, en totes les formes de tir, els tirs optims són aquells que conseguixen una trajectòria que no decau, amb un punt de partida el més baix possible i, a ser possible, amb efecte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada